• Inici
  • QUÈ ÉS
  • EDICIONS ANTERIORS

EDICIONS ANTERIORS

EDICIONS ANTERIORS (2011-2018)

ART I ESCOLA 01
Al llarg del curs 2011-2012 es portà a terme la primera edició d'Art i Escola com un programa pilot que va comptar amb la participació de nombrosos centres educatius, amb l'objectiu de posar en relació temàtiques o tècniques vinculades a les arts amb temàtiques més genèriques i susceptibles de ser tractades des d'altres àmbits de coneixement. Com a projecte pilotuna de les fites era detectar aquells que ja estaven treballant en aquesta direccció, i obert a tots els centres, departaments o professors que han volgut adherir-se a la iniciativa.
Temàtica
la temàtica explícita de L’ENTORN RURAL. Aquesta temàtica està directament relacionada amb l'exposició que amb el títol de “Ruralitats” es presentava a ACVic entre el juny i setembre de 2012.
És aquesta una temàtica suficientment àmplia i suggerent per a promoure propostes vehiculades a través de múltiples punts d’interès com poden ser el paisatge, l’ecologia, la natura, el límits entre l’urbà i el rural, la sostenibilitat, els elements naturals, les olors, els colors, els sons, les tradicions, la industrialització, els neorurals, els relats, les històries de vida, la tecnologia, l’arquitectura, els cultius, etc…
Participants
En aquesta edició hi varen participar 22 centres educatius i es portàren a terme 30 projectes.
Escola Dr Robert, Camprodon – Escola El Castell, Tona – Escola Els Castanyers, Viladrau – Escola Joan XXIII, Balenyà  – Escola L’Era de Dalt, Tona – Escola La Sínia, Vic – Escola Les Escoles, Gurb – Escola Les Pinediques, Taradell – Escola Mare de Déu del sòl del Pont, Roda de Ter – Escola Mossèn Cinto, Folgueroles - Escola Tomàs Raguer / CEE Ramon Suriñach, Ripoll  – Escola Vedruna, Tona –Escola Vic Centre, Vic  - Col·legi El Roser, Sant Julià de Vilatorta - Col·legi La Salle, Manlleu – Col·legi Sagrat Cor de Jesús, Vic – Col·legi Sagrats Cors, Centelles – Col·legi Sant Miquel dels Sants, Vic– Institut de Taradell, Taradell – Institut La Plana, Vic – Institut La Roca, La Roca del Vallès.

ART I ESCOLA 02
Curs 2012-2013
La segona edició d'Art i Escola  es caracteritza per evidenciar l'interès del projecte per part de les escoles i inicar-ne un camí de continuïtat.

Temàtica

La temàtica proposada per aquesta segona edició és EL TEMPS. El temps entès des de múltiples vesants com per exemple la mesura, la velocitat, els artilugis de mesura, el valor del temps, la concepció del temps en les diferents cultures, la relativitat temporal...; el temps meteorològic, el temps com a període; les estacions de l’any, els dies de la setmana, el dia i la nit, l’erosió, el creixement, la vida, les ombres, el moviment, el temps i l’espai, la relació passat-present, la tecnologia, les matemàtiques, la llengua, la societat, la natura, l’art i el disseny, el canvi social i cultural dels darrers anys, allò atemporal, com artistes, escriptors o cineastes han jugat amb el temps...

Participants

La segona edició del projecte AE, va comptar amb 22 centres educatius elaborant 26 projectes diferents:

Escola Andersen. Vic - EEE Ramon Surinyach. Ripoll - Escola El Cabrerès. L’Esquirol - Escola Els Castanyers. Viladrau -  Escola L'Era de Dalt. Tona - Escola La Sínia. Vic - Escola Les Escoles. Gurb - Escola Les Pinediques. Taradell - Escola Mare de Déu del Sòl del Pont. Roda de Ter - Escola Rocaprevera. Torelló - Escola Tomàs Raguer. Ripoll - Col·lègi El Roser. Sant Julià de Vilatorta - Col·lègi La Salle. Manlleu - Col·lègi Sagrat Cor. Vic -  Col·lègi Sagrats Cors. Centelles - Col·lègi Sant Miquel dels Sants. Vic - SI de Calldetenes. Calldetenes - Institut Jaume Callís. Vic - Institut La Plana. Vic - Institut Miquel Martí i Pol. Roda de Ter - Institut Taradell. Taradell - Institut de Tona. Tona

Aquí teniu el vídeo realitzat als centres educatius participants a Art i Escola 02.

ART I ESCOLA 03
Curs 2013-2014
La tercera edició d'ART I ESCOLA  s'ha caracteritzat per un cert creixement en el suport dels assessors, s'incorporen a l'equip el Col·legi d'Arquitectes. Delegació d'Osona, Idensitat i Pakdart. També la incorporació d'escoles d'altres comarques, que a més d'Osona i el Ripollès, s'hi sumen escoles del Bages, el Solsonès i el Vallès Oriental.
Es per tant el moment de la consolidació i de l'increment de la qualitat dels projectes.

Així aquesta edició, el programa ART i ESCOLA ha estat impulsada per ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, el Col·legi d’Arquitectes, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, La Farinera Centre d’Arts Visuals de Vic, Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament, Idensitat, Pakdart i la Universitat de Vic i es desenvolupa conjuntament amb els centres d’educació infantil, primària i secundària que, cada curs, s’hi adhereixen.

Temàtica

La temàtica proposada per a aquesta tercera edició és LA XARXA

La xarxa com a comunitat
La Xarxa ens permet parlar de l’individu, i posar-lo en relació amb els altres, les relacions entre persones, la societat. Podríem parlar del grup, “la colla” (un grup d’amics, un grup amb interessos determinats…), la unió. El dibuix de la xarxa.

I és alhora un tema molt gràfic, els punt i la línia, les textures i les malles, la cadena. Un rusc d’abelles és una xarxa, una comunitat de veïns és una xarxa. Una xarxa és un entramat de camins, de rutes, els afluents d’un riu.

Causa/conseqüència
Una xarxa pot ser una relació de causes i conseqüències (socials, mediambientals…), un ecosistema… fins i tot ens pot fer parlar d’ecologia, o de la globalització… d’allò local vs. allò global…

Xarxes 2.0

Evidentment, ens permet també parlar de la comunicació. Té una relació directa amb internet i les noves tecnologies.

L'equip assessor considera que és un tema prou ampli que es permet treballar des d’àmbits com les ciències socials, ciències naturals, educació visual i plàstica, tecnologia, matemàtiques, informàtica… També es pot plantejar com un projecte interdisciplinari que es treballi des de diferents àrees i/o matèries.

I com sempre es pot utilitzar qualsevol mitjà: vídeo, fotografia, pintura, dibuix, escultura, instal·lació… i en relació també amb altres arts com publicitat i disseny, noves tecnologies de la imatge, cinema, arquitectura, etc.

Participants

En aquesta edició hi participen 26centres educatius realitzant 29 projectes diferents.

Col·legi El Roser, Sant Julià de Vilatorta - Col·legi Escorial, Vic - Col·legi La Salle, Manlleu - Col·legi Sagrat Cor, Vic - Col·legi Sant Miquel dels Sants, Vic - CEE Ramon Surinyach, Ripoll - Escola Andersen, Vic - Escola Doctor Salarich, Vic - Escola El Gurri, Taradell - Escola El Roure Gros, Santa Eulàlia de Riuprimer - Escola El Vinyet, Solsona - Escola Els Castanyers, Viladrau - Escola Espill, Manresa - Escola Ildefons Cerdà, Centelles - Escola L’Era de Dalt, Tona - Escola Miquel Martí i Pol, Lliçà d’Amunt - Escola Mossèn Cinto, Folgueroles - Escola Vic Centre, Vic - Escola Tomàs Raguer, Ripoll - SI Gurb, Gurb - Institut Jaume Callís, Vic - Institut La Plana, Vic - Institut Miquel Martí i Pol, Roda de Ter - Institut Taradell, Taradell - Institut Tona, Tona - SI Calldetenes, Calldetenes


ART I ESCOLA 04
Curs 2014-2015.
Per a aquesta edició també hem comptat amb la incorporació de nous assessors que faran créixer el projecte com: membres d’H. Associació per a les Arts Contemporànies i el col·lectiu Morir de Frío, altres assessors vinculats a ACVic Centre d’Arts Contemporànies, a la Universitat de Vic i a l’Escolad’Art i Superior de Disseny de Vic, així com la participació de nous assessors a títol individual.

Així aquesta edició, el programa ART i ESCOLA ha estat impulsada per ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, el Col·legi d’Arquitectes, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, la Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament, H. Associació per a les Arts Contemporànies, Materials Educatius, Morir de Frío, Pakdart i la Universitat de Vic.

Temàtica

LA LLUM
Aprofitant que l’any 2015 ha estat declarat per les Nacions Unides i la UNESCO com l’Any Internacional de la llum, trobem que aquesta és una bona oportunitat per tractar aquest tema en el programa Art i Escola.

La llum és la mirada, la vista. La llum porta implícita l’ombra, i, per tant, la càmera fosca, les ombres xineses, la fotografia, el cinema. Pot ser joc i relació entre contraris.
Des de la llum podem treballar la fotografia, l’art, l’arquitectura... De la llum se’n parla a escrits, contes, poemes.
La llum és color, per addició o sostracció, el color de la llum i el color de la matèria. Com efecte la llum als objectes?
La Llum es pot treballar des de la vessant científica o tecnològica, les ciències de la llum, l’òptica, la tecnologia.
O mediambiental; la sostenibilitat, l’energia... La llum fa possible la fotosíntesi, la vida.
La llum és foc, són les estrelles, l’univers, el sol.
La llum i l’ombra ens permeten parlar del pas del temps.
Podem parlar de llum natural i llum artificial, de la temperatura de la llum. I podem fixar-nos en com la relació amb la llum influencia la vida d’una comunitat.
El vitrall. El reflex.
El paisatge, la natura...

Centres educatius que hi han participat:

S’han realitzat 35 projectes diferents als 30 centres educatius que s’han adherit enguany al programa. D’aquests centres, 25 són d’Osona, 2 del Ripollès, 2 del Vallés i 1 del Solsonès.
C. L’Escorial, Vic - C. La Salle, Manlleu – C. Pare Coll Fedac, Vic - C. Sagrat Cor, Vic - C. Sant Miquel dels Sants, Vic - CEE Ramon Surinyach, Ripoll - Esc. Andersen, Vic – Esc. Bellpuig, Sant Julià de Vilatorta - Esc. Doctor Salarich, Vic – Esc. El Cabrerès, L’Esquirol – Esc. Farigola, Seva - Esc. El Gurri, Taradell - Esc. El Vinyet, Solsona - Esc. Els Castanyers, Viladrau - Esc. L’Era de Dalt, Tona – Esc. La Montjoia, Sant Bartomeu del Grau - Esc. Miquel Martí i Pol, Lliçà d’Amunt - Esc. Mossèn Cinto, Folgueroles – Esc. Muntanyola, Muntanyola – Esc. Rellinars, Rellinars del Vallès – Esc. Rocaprevera, Torelló – Esc. Sant Marc, Calldetenes - Esc. Tomàs Raguer, Ripoll - Esc. Vic Centre, Vic - INS Jaume Callís, Vic - INS La Plana, Vic - INS Miquel Martí i Pol, Roda de Ter - INS Taradell, Taradell - SI Calldetenes, Calldetenes - SI Gurb, Gurb.


ART I ESCOLA 05

Aquest curs 2015-2016 s’ha iniciat la cinquena edició del programa ART I ESCOLA.

S’han realitzat 31 projectes diferents per part dels 29 centres educatius que s’han adherit enguany al programa. D’aquests centres, 22són d’Osona, 2 són del Ripollès, 1 del Bages, 1 del Vallés Oriental, 1 del Vallès Occidental, 1 del Solsonès i 1 del Moianès.

Els centres educatius que participen enguany al programa són:

CEE Estel, Vic - CEE Ramon Suriñach, Ripoll – C. Escorial, Vic – C. La Salle, Manlleu – C. Pare Coll. Fedac, Vic – C. Sagrat Cor, Vic – C. Sant Miquel dels Sants, Vic – C. Vedruna, Tona – Esc. Andersen, Vic – Esc. Dr. Joaquim Salarich, Vic – Esc. El Despujol, Masies de Voltregà – Esc. El Gurri, Taradell – Esc. El Vinyet, Solsona – Esc. Els Castanyers, Viladrau – Esc. Guillem de Mont-rodon, Vic – Esc. L’Era de Dalt, Tona - Esc. L’Espill, Manresa – Esc. Miquel Martí i Pol, Lliçà d’Amunt – Esc. Muntanyola, Muntanyola – Esc. Rellinars, Rellinars - Esc. Rocaprevera, Torelló – Esc. Sentfores, Sentfores – Esc. Tomàs Raguer, Ripoll – Ins. de Tona, Tona – Ins. Jaume Callís, Vic – Ins. La Plana, Vic – Ins. Les Margues, Calldetenes – Ins. Miquel Martí i Pol, Roda de Ter – Ins. Moianès, Moià.

Àmbit i temàtica

EL BUIT, permet ser treballat des de molts àmbits i aspectes diferents perquè es pot entendre des de la seva basant més física fins a tractar-lo com el concepte filosòfic que també és.

Què és el buit? Com treballar-lo?

Des de l’escultura, des d’allò físic.
Des de les ciències, o des de matemàtiques, podem arribar a analitzar què és el buit. Veure’l, percebre’l.
L’espai, el lloc, el territori, l’arquitectura, porten implícits el buit.

El buit també pot ser treballat des dels valors, des de les emocions, des de la sociologia. És plena la societat actual? Què necessita l’individu per viure en plenitud? Es pot parlar de les necessitats humanes. De la solitud. De la senzillesa i la simplicitat.
Es pot parlar de medi ambient, de sostenibilitat...

El buit està al paisatge, a la natura...
A l’univers; l’atmosfera, els astres i el seu moviment, la relació.

Podem parlar de l’absència, de la vida i de la mort, del temps...
Pot ser joc i relació entre contraris.

El buit és ple, i per tant, matèria, forma, contingut i continent.
Qualsevol cosa porta implícita la seva absència.
Els descobriments revolucionaris de la física quàntica diuen que la matèria està composta de “res” en un 99,9%. El buit és el més abundant a l'univers i a l'interior dels àtoms.

Es pot treballar el buit conceptual, físic, emocional... Plasmar-lo plàsticament, a través de la fotografia, de l’escultura, de les arts escèniques. Del so... amb la música, amb el silenci...
És quiet el buit, es mou el buit? Es veu, el buit? Se sent, el buit?

Presentació inicial

Per aquesta edició s'inicia amb una presentació a ACVic. Hem comptat amb la presència de Carme Collell, historiadora de l'art i ceramista, que fa una presentació amb l'objectiu d'obrir la mirada entorn d’aquesta temàtica.

Material generat per Carme Collell en motiu de la ponència d'obertura del programa Art i Escola 05: AE05_Presentacio_Buit
 
AE06 // El Caos // 2016-2017

Calendari:

– Inscripcions obertes fins al 20 de setembre

– Jornada obertura del projecte: 5 d’octubre

– Treball a les aules fins el 7 d’abril

– Presentació del procés de treball i els resultats: [Text + Imatges + Material per a l’exposició] del 3 al 7 d’abril a ACVic

– Presentacions dels alumnes a l’Aula Magna de la Universitat de Vic i Jornada d’Intercanvi per a Professorat. Dies 25, 26 i 27 d’abril

– Inauguració de l’exposició. 4 de maig (a confirmar)

– Visites comentades gratuïtes a l’exposició: Maig i juny. Cal contactar amb ACVic per fer la reserva amb antelació.

Presentació inicial

El dia 5 d’octubre a les 17.30 h a ACVic Centre d’Arts Contemporànies es durà a terme la presentació de l’edició actual d’Art i Escola.

Es donaran les premisses de funcionament d’enguany i comptarem amb la xerrada per part d’una artista convidat que ens donarà unes primeres pinzellades sobre El Caos.

Temàtica:
EL CAOS

Pel curs escolar 2016-17 Art i Escola us proposa treballar El Caos.
Aquesta temàtica es pot treballar des de molts àmbits i aspectes diferents dins els centres educatius i possibilita treballar temes potser menys comuns a l’escola.

La definició: La paraula d’origen grec Khaos fa referència a la confusió general dels elements i de la matèria abans de la creació del món. És el primer estadi de l’univers infinit. El caos implica un ordre i està vinculat a l’atzar.

Procés creatiu i Caos: Tot procés de creació artística és un intent d’establir ordre dins del caos. La dualitat entre ordre i caos s’expressa històricament en la dualitat de tota la història de l’art modern: TRADICIÓ I RUPTURA.
La creació artística comporta ruptura i novetat. Des de les avantguardes de principis i mitjans del segle XX fins al artistes contemporanis han fet trencaments radicals amb la tradició estètica i artística anterior. Crear és organitzar el Caos. En l’art com en la vida sempre s’oscil·la entre aquests dos pols; Vivim en un món caòtic i fragmentat, però és necessari posar-hi unitat i coherència.
I aquesta visió és molt present en les art plàstiques i visuals, la literatura, la música, el teatre, el cinema, la fotografia...

Artistes i caos: En el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, la concepció de CAOS s’oposa a l’ORDRE. El desordre és atractiu perquè és contrari a les representacions estereotipades.
Alguns artistes representen el caos amb un extraordinari moviment vital. Hi ha diversitat d’artistes. Entre ells i sempre tenint en compte algunes de les obres que han fet:
Primers expressionistes (Kandinsky, Franz Mark , George Grosz...); Pollock i l’Accion Painting; W. De Kooning; Miró; Basquiat; Goya; Picasso; Sergio Prego; Myriam Mihindoy Oscar Kokoshka; K. Appel i els artistes del Grup CoBrA; els futuristes...
Més tardans com Barceló; Tàpies; els dadaistes, els artistes del moviment Fluxus, Wolf Vostell, John Cage (a destacar obres en què utilitza l’atzar: fourteen, o la performance amb Merce Cunnigam sobre Finnegans Wake de James Joyce.); Paul McCarthy; Gabriel Orozco; Kcho; Rirkrit Tiravanija; Jessica Stockholder; Sarah Lucas. Teresa Mulet (amb obres com Informe 24.763 o Cada-ver-es. Cada-vez-más)
El videoartista Nam June Paik; Matta-Clark. Artistes que també es mouen en l’art sonor com Carles Santos; Christian Marclay.

Teoria del Caos: La realitat que ens envolta està interconnectada. Cada partícula actua per modificar el comportament del mitjà que l’envolta, i no de forma independent.

Naturalesa i Caos: Una gran part de la Naturalesa està plena de desordre. Les turbulències de les aigües d’un riu, els moviments del foc, les línies de tensió geològiques..., són sistemes dinàmics, de tipus caòtic, desordenats i impredictibles.

Ciències físiques i Caos: Els replantejaments de la problemàtica del CAOS han fet reconèixer la seva existència en sistemes que es consideraven ordenats i estables com és el cas del Sistema Solar.

El Caos en la mitologia grega: En els relats grecs el CAOS és l’estadi primigeni del cosmos.

El caos al cinema contemporani: Moltes pel·lícules sobretot d’acció dels últims temps, tendeixen a narratives caòtiques, amb molta hiperactivitat de càmera, de plans curts successius, d’edició picada... De directors com Ridley Scott, Quentin Tarantino, Martin Scorsese o Tom Twyker.

Amb tot això; si parlem de caos podem parlar d’allò impredictible. Es pot tractar des del vesant més físic al més filosòfic. El Caos ens pot remetre a parlar de necessitats i mètodes de documentació, de classificació. De diferents formules i metodologies pedagògiques.
Podem parlar de la causalitat, de “l’efecte papallona”. Podem parlar de l’univers, Podem intentar percebre’l, analitzar-lo.
Podem tractar el caos des d’allò físic; des de la pintura, l’escultura o la ceràmica.
La improvisació del gest, del traç, del moviment. El podem buscar en el nostre entorn, en l’espai que habitem en la natura...
Sense equilibri amb l’ordre, el caos és moviment multi-direccional, és contrari a concentració. Pot ser una pèrdua de control i voluntat.
El caos ens pot permetre parlar de la societat. Des del nostre entorn més immediat fins a la situació social actual a nivell global. De diferents formes d’organització socials. El Caos és un tema d’actualitat.
Les noves tecnologies, les xarxes socials, porten implícit el caos. El cinema, la literatura, l’art contemporani, ens en parla constantment.

El caos és l’odre sense desxifrar.
Jose Saramago. Escriptor


Beneït sigui el caos, perquè és símptoma de llibertat.
Enrique Tierno Galván. Polític


Estic interessat en tot el que sigui revolta, desordre, caos, qualsevol activitat que sembli no tenir sentit. A mi em sembla que són el camí cap a la llibertat... en lloc de començar per dins, surto a fora i arribo a allò mental a través d’allòfísic.
Jim Morrison. Cantant i compositor

Com més gran és el caos, més a prop està la solució.
Proverbi xinès.

AE07 // Tabú // 2017-2018

Hi han participat 31 centres educatius: 12 grups d’educació infantil, 19 d’educació primària, 11 de secundària, 2 d’educació especial, 1 escola bressol i 1 grup de batxillerat (Hi ha escoles que treballen el mateix projecte amb grups de diferents nivells). Porten a terme 34 projectes, amb un total de 3.425 alumnes implicats.

Els centres educatius que participen en l’edició Art i Escola 07 són:

C. El Roser, Sant Julià de Vilatorta - C. Sagrat Cor, Vic - Col·legi Sant Miquel dels Sants (i elpetitmiquel), Vic - EEE Dr. Ramon Suriñach, Ripoll - EEE. Estel, Vic - Esc. Andersen, Vic - Esc. Barnola, Avinyó - Esc. Bressol La Pitota, Prats de Lluçanès - Esc. El Carme Vedruna, Manlleu - Esc. El Vinyet, Solsona - Esc. Escorial , Vic - Esc. FEDAC-Vic, Vic - Esc. Guillem de Mont-rodon, Vic - Esc. Itaca, Barcelona - Esc. L’ Agullola, Rupit - Esc. L’Era de Dalt, Tona - Esc. Lluçanès, Prats de Lluçanès - Esc. Mare de Déu de la Gleva, Sant Hipòlit de Voltregà - Esc. Miquel Martí i Pol, Lliçà d’Amunt - Esc. Muntanyola, Muntanyola - Esc. Rocaprevera, Torellò - Esc. Salarich, Vic - Esc. Sentfores, Vic (Sentfores) - Esc. Tomàs Raguer, Ripoll - Esc. Vedruna, Tona - Ins. de Tona, Tona - Ins. La Plana, Vic - Ins. Manresa Sis, Manresa - Ins. Miquel Martí i Pol, Roda de Ter - ZER Guilleries, Esc. El Gurri, Taradell i Esc. Els Castanyers, Viladrau.

A part, aquest any el programa s’extén cap al Vallès Oriental, amb un programa coordiat per l’Associació Cultural de Granollers. En aquest hi participen 5 centres educatius: Esc. Ferrer i Guàrdia, Esc. Lledoner, Esc. Mestres Montaña i Esc. Pereanton, de Granollers, i Ins. Lauro, de les Franqueses del Vallès

Calendari

• 4 d’octubre - Assistència a les reunions de presentació i coordinació
• 27 d’octubre - Demanar i lliurar als responsables del projecte els drets d'imatge dels alumnes.
• D'octubre al 9  d’abril - Creació d’un projecte i d’un producte final
•  9 d'abril - Finalització del projecte i lliurament del material
- Lliurar la documentació del projecte
- Es tancarà l'accés al document online
• 10, 11 i 12 d’abril - Jornades de presentació adreçades als alumnes - A l'Aula Magna de la UVIC-UCC
• 14 d’abril - Jornades d’intercanvi d'experiències entre professorat - A ACVic Centre d'Arts Contemporànies
• Maig - Juliol 2018 - Exposició ART+ESCOLA+TABÚ - A ACVic Centre d'Arts Contemporànies

TABÚ
Com es pot treballar aquesta temàtica?

> descarregar text en PDF

El sexe, el gènere, la identitat. El cos.
La intimitat.

La mort.
La religió, el pecat. La corrupció. Els buits legals.

La maternitat. La menstruació, l’embaràs, l’alletament, l’avortament.
El masclisme i el feminisme.
Les identitats sexuals, la pornografia, la masturbació.

El bulling, la pobresa, els desnonaments.
El racisme. Els feixismes, els fanatismes.

Les drogues i les addiccions.
Les malalties de salut mental. La depressió, l’estrès, els trastorns alimentaris lligats al culte al cos.
L’anorèxia i la bulímia sempre han sigut tabús a l’escola.

Aspectes mediambientals que afecten diferents territoris:
A nivell local: els purins, l’ozó o l’aigua freàtica de la comarca.
I a nivell global: l’energia nuclear, la gestió del petroli.
El comerç internacional, la mundialització que, a gran escala, porta a l’explotació d’unes zones del planeta en benefici de les altres.

D’unes persones en benefici d’unes altres.
I això ens pot dur a parlar de l’esclavitud. De la persuasió comunicativa del capitalisme que condueix al consumisme...

Però també podem convertir en tabú els nostres sentiments quan no s’exterioritzen. La ràbia, la tristesa, la por...

Tabús són les vergonyes.
Tabús són els desitjos.

Un gest fet amb el cos, amb les mans, pot ser tabú, per considerar-se obscè o violent. Així com una paraula.

Creuar una línia.

En alguns espais, és tabú anar vestit d’una determinada manera. En algunes cultures, és tabú menjar algun aliment.

Els tabús fan sortir allò “políticament correcte”.

I l’art sempre ha estat al límit d’allò políticament incorrecte.
Michelangelo va ser políticament incorrecte quan va pintar nus a la Capella Sixtina.
O ho va ser el Bosch pintant el Jardí de les Delícies (1503-1515), Manet amb el Le déjeuner sur l’herbe (1863), Duchamp exposant un orinal (La Font, 1917) i Piero Manzoni enllaunant Merda d’artista (1961)

Ho és el happening, accionisme, performance, el body art...
El surrealisme, el dadaisme i les altres avantguardes.

La dansa:
Per exemple Hillell Kogan amb el muntatge de dansa contra els prejudicis We Love Arabs http://mercatflors.cat/es/espectacle/grec-2017-we-love-arabs/

El disseny:
Curro Claret dissenyador industrial i artista. Realitza projectes de disseny, interiorisme, instal·lacions, accions socials... es seus projectes sempre tenen un rerefons social.
Projecte “No tant(ts) porcs...” amb els alumes de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic - http://hibridacions.net/2017/05/no-tants-porcs/

La fotografia:
Nan Goldin, fotògrafa americana, parla de la mort, la violència, les relacions sexuals...

La pintura:
Goya, els gravats Los desastres de la guerra o Caprichos y disparates entre altres.
Leon Golub

La performance:
Marina Abramovic, artista dels inicis de la performance.
Lygia Clark artista performer que fa intervenir el púbic. Baba antropofágica (1973)
Yoko Ono, a Cut piece deixava que el públic fes el que vulgués a la seva roba amb unes tisores.
Orlan, Artista francesa que treballa entorn del cos, la identitat, la política, la cirurgia estètica...

Art i política:
Mona Hatoum, escultures, instal·lacions, vídeo-accions... amb un marcat contingut polític.
Santiago Sierra, instal·lacions amb contingut social, crítica a l’explotació laboral i a la discriminació entre classes. Per exemple “3000 hecos de 180x70x70 cm cada uno”

L’exposició “Emergencias” del MUSAC recull un seguit d’artistes que parlen de la discriminació i la desigualtat, els conflictes polítics, els moviments migratoris, els problemes mediambientals... A la web podeu trobar el llistat. http://musac.es/#exposiciones/expo/?id=268

També l’exposició “Laocoonte Devorado. Arte y violència política", a Artium, Àlaba.

Aquells qui trenquen disciplines:
Juan Hidalgo, Ester Ferrer i grup ZAJ, grup d’avantguarda musical i performativa.
Wolf Vostell, personatge central del moviment Fluxus. Fluxus és el nom que han rebut un seguit d’activitats, accions i performances de diferents artistes dels 60s.
Carles Santos, Compositor, pintor, pianista, escultor, performer... Amb obres teatrals com “Patetisme il·lustrat”
Andy Warhol, Que barreja l’art i la publicitat, el disseny...

I molts altres artistes més al llarg de la història contemporània:
Antonin Artaud, poeta, novel·lista, dramaturg, director escènic... la seva obra és un camí cap a l’art absolut. Va crear el gènere teatre de la crueltat, que busca sorprendre l’espectador creant situacions impactants i inesperades
Antoni Muntadas, denuncia l’obscenitat dels mitjans audiovisuals amb la peça de vídeo-art “El aplauso”
Francis Alis, artista que es fixa amb la influència social de l’art. Implicant a grups nombrosos de persones en les seves obres: When faith moves mountains, a Lima, o Linea verde a la frontera entre Israel i Palestina.
Ai Weiwei, artista i activitsta. Ha criticat durament el govern xinès, la corrupció... fet que l’ha dut fins i tot a entrar a presó. “Sunflower seeds” o “Straight” són alguns exemples de la seva obra.
Ana Álvarez-Errecalde. Sobre el cos de la dona, la maternitat... “More Store”, “El nacimiento de mi hijo”, “Tres gracias sangrantes”, “Anunciación” “DSD, Migrant Islands”.
Pedro G. Romero o Daniel G. Andújar parlen de la guerra civil.
Teresa Mulet, Cada-ver-es. Cada-vez-más – Exposició a ACVic “en color i en blanc i negre”
Santiago Cirugeda, arquitectura social i alegalitat.
Antoni Abad, zexe.net i megàfon.net són plataformes que es miren l’espai públic des del punt de vista de les persones amb mobilitat reduïda.
Bestué Vives. Acciones en casa. L’art per tractar l’humor absurd, accions sense sentit
caixalogos ae07 horitzontal
© 2011 ART I ESCOLA
Tots els continguts han estat elaborats per les institucions, escoles i persones participants a ART i ESCOLA
Web realitzat per ACVic Centre Arts Contemporànies