ESCOLA MARE DE DÉU DE LA GLEVA. LES MASIES DE VOLTREGÀ
O LLEGIM O MORIM
Etapa educativa: Tota l’escola. Educació Infantil, Primària i Secundària
Docents implicats: Marta Zaragoza, Cèsar Senra, Josep Maria Sucarrats, Laura Puig, Aida Riqué, Sònia Àlvarez, Laura Nicolau, Verònica Armenteros, Adrià Torres, Albert Pérez, Raúl Rota, Manel Martín, Julita Medialdea i Josep Casals
Assessorament: Paquita Clot, Marià Dinarès i Fina Padrós
Alumnes que hi participen: 325 alumnes
El CIS assenyala que una de cada 3 persones no llegeix mai o quasi mai. Una de cada tres llegeix tots els dies. I un 35% llegeix esporàdicament. Podem comprovar com la totalitat de la població està alfabetitzada però tampoc ho està de manera funcional.
De la mateixa manera Rodari afirma que es publiquen molts llibres però que el panorama lector és molt confús. No naixem amb un instint lector, llegir és una necessitat cultural que únicament pot implementar-se en la personalitat infantil.
Aquesta és una tasca delicada, és la implementació d’un nou sentit, el sentit del llibre, la capacitat d’utilitzar el llibre com a instrument per conèixer el món i per conquerir la realitat.
L’aproximació purament mecànica o escolar al món de la lectura sovint genera un tabú, una prevenció, una distància vers el món dels llibres i per tant, vers la cultura, l’esperit crític i la conquesta de la realitat.
Ningú afirma públicament el menys teniment de la lectura i dels llibres però es viu, socialment, d’esquena als llibres i a la lectura.
Partint d’aquesta premissa i amb referència al tabú, a la nostra escola va sorgir la necessitat de demanar als nostres alumnes que preguntessin als seus familiars més propers (pares, avis, tiets, etc.) quines històries els hi explicaven de petits. Un cop recopilades les històries tots els alumnes van plasmar de manera plàstica el que significaven aquestes històries per a ells.
Per tal que els alumnes valoressin la importància d’aquestes històries, contes, narracions, poesies, etc. Vam realitzar una performance a tota l’escola.
Partint de la imatge del “no res” de la Historia interminable uns personatges vestits de negre van entrar a les diverses aules robant les històries i treballs plàstics realitzats i deixant tota l’escola completament a les fosques.
Dostoievski deia: “Deixeu-nos sols i sense llibres, i a l’instant ens extraviarem, ens perdrem, no sabrem què fer, ni on anar, què estimar i què odiar, què respectar i què menysprear”.
Des de llavors el treball ha consistit en recuperar les històries perdudes i en prendre consciència de la necessitat dels llibres per a poder créixer i esdevenir homes.
