ESCOLA EL VINYET. SOLSONA

HI SOM
Etapa educativa: Educació Infantil i Educació Primària
Docents implicats: Tot el claustre.
Assessorament: Bruna Dinarès, Natàlia Gonzalo i Pep Padrós
Alumnes que hi participen: 236

Tota l’escola. Educació Infantil i Primària

HI SOM dóna nom a un projecte que busca entrar a les entranyes del tabú. Pretén explorar-ne la gènesi que li atorga el sentit així com les conseqüències que, al llarg de la història i encara actualment, comporta el fet de passar la línia vermella marcada pels ens de poder.

Per altra banda, és un projecte transversal i que s’ha treballat a les tres comunitats de l’escola.

A la comunitat de petits parlem de Tabú i no entenem perquè no podem parlar de tot. Nosaltres tenim curiositat, hem preguntat i hem parlat de moltes coses: del què ens agrada i del què no; dels morts i de la mort; de penis i de vulves; de caques, pipins i pets; de qui estimem i de qui no... No ens agrada el TABÚ i per això volem trencar-lo!

A la comunitat de mitjans s'ha treballat el projecte al voltant del seu concepte. Aquest treball s'ha realitzat a través de diferents propostes que conduïen al debat, desenvolupant així l'esperit crític dels infants i potenciant la participació i motivació per donar la pròpia opinió. D'aquesta manera, s'ha estat debatent la igualtat de sexes en el lloc de treball així com en les aficions. Això ho hem dut a terme entrevistant una noia caçadora i una d'escombriaire. També s'ha treballat el Tabú del gènere en la publicitat de les joguines per infants, fent una posterior anàlisi i reflexió per extreure'n conclusions.

Pel que fa a la comunitat de grans, el primer pas també fou formar-nos una opinió pròpia per definir la posició de cadascú respecte als tabús. Això ho duguérem a terme a l’aula, mitjançant el debat i la recerca d’informació. Un cop amb les idees clares, a l’espai d’art, cada alumne ha tingut l’oportunitat de plasmar en una creació artística la seva visió o reivindicació vers aquesta prohibició. S’han realitzat creacions en diferents llenguatges artístics depenent de la finalitat de cada composició. D’aquesta manera hem pogut gaudir de pintures, dibuixos, escultures, curtmetratges i cançons. Per altra banda, s’han treballat diferents tabús anant des de la llibertat d’expressió fins a la mort, el bullying, els estereotips de gènere, la sexualitat, els refugiats o l’abisme econòmic entre rics i pobres. 

Ja havent experimentat i expressat el tabú de forma individual i inspirats en una artista de la comarca, hem sortit als carrers de la ciutat per seure en una cadira amb el fi de ser-hi presents, sense moure’ns, sense interactuar; només observant i sent conscients de tot el que passa al nostre voltant.

El resultat no ha estat decebedor, si nosaltres en pròpia pell, hem copsat com ens sentim quan trenquem tabús, també hem rebut com els ciutadans reaccionen davant d’un fet que no concebem com ha quelcom habitual: hem vist curiositat, incomoditat, prejudicis i també bondat per part de qui ens veia.

Sens dubte, hem trobat un sentit al projecte i ens ha fet una mica més conscients, curosos i valents.

Com passem del plantejament de continguts per al projecte al seu plantejament problematitzat? Quines són les preguntes (reptes, problemes…) que guien el projecte? Com les plantegem (motivació)?

Des de l’escola iniciem del projecte problemetitzat inicialment i posteriorment realitzem el recull de continguts (programem a posteriori).

Tipus de preguntes:

-Què és un tabú?
-Per què hi ha tabús?Quins són els tabús de les nostres famílies?
-Com ens sentim davant d’un tabú?
-Per què parlem amb eufemismes?
-Per què creieu que els infants més petits toleren millor els tabús? Quan començen a aparèixer els tabús?
-Els vencem i desapareixen els tabús? Es transformen?
-Com tractem als infants amb NESE i tot el que els envolta? Per què?
-La mort ens fa por? Què significa morir-se?
-Per què la societat imposa alguns colors/accions/oficis/preferències de jocs/joguines...en funció del genere de les persones?
-Per què algunes necessitats fisiològiques ens són tabú?