Institut Antoni Pous i Argila, Manlleu

THE SHELTER – A PROCESS THROUGHOUT THE LAYERS OF OUR SKIN

4t d’Educació Secundària 

Docents implicats: Arantza Lacasa i Marta Davesa
Col·laboradors i agraïments a: Ruel Anderson (Oregon, USA) taller de percussió corporal.

Arnau Quintana, professor de català i Joan Silva, professor de llatí. Varen treballar el concepte de refugi a les seves assignatures, la qual cosa va enriquir el background de l'alumnat pel que fa a fonts d'altres àmbits, qüestionant així l'epistemologia del concepte. 

Agrair també a la Núria, la conserge del centre, per haver facilitat la logística, així com al professorat de 4rt del centre que han cedit temps de la seva matèria. Tanmateix, estendre l'agraïment a l'equip directiu per haver apostat per aquest projecte.

Assessorament: Quim Moya, Fina Padrós i Sol Roca

Alumnes que hi participen: 53 alumnes

L’art és idoni com a eix vertebrador de la producció del coneixement, perquè els elements que l’identifiquen permeten navegar a través del pensament divergent, on es generen preguntes obertes i se’n desprenen respostes que permeten seguir indagant.

Quan tot deixa d’estar controlat entra en joc la improvisació. 

Així, durant aquest projecte hem anat navegant, de vegades a la deriva, dins un format que no espera resultats, sinó que s’alimenta de processos d’aprenentatge creatiu, explorant l’epistemologia del concepte refugi des de la vivència de l’alumnat. 

Hem anat cercant formats que ens permetessin articular l’experiència artística per mitjà d’un treball col·laboratiu, fent ús del pretext dramàtic o les empremtes del cos. El concepte proposat era molt ampli, i vam esbrinar que des de l’experiència personal podríem arribar a co-crear el refugi trobant nexes entre les recerques individuals.

Així el refugi es va convertir en la primera pell  

I dins la primera pell hi ha el so del nostre cor! És per això que vam fer un workshop de percussió corporal. 

A les preguntes “Què habita dins la primera pell?” O “Què mostrem de nosaltres en la nostra primera pell?” l’alumnat va començar a fer una recerca amb resultat, o no, enregistrant en vídeo el quadern de bitàcola de les seves pròpies indagacions. 

Els processos individuals han generat creacions vàries les quals tenen com a comú denominador que transpiren sentiments diversos capitanejant el naixement de nous coneixements.

A la presentació que van fer a la UVic així ho expressaven, dificultats i facilitats dins el propi procés d’aprenentatge, vestit de l’emoció més intensa viscuda per a elles i ells. 

Quaranta alumnes, nou emocions i infinites possibilitats de seguir indagant.

La següent pregunta que es proposava volia saber com seria la segona pell si fos un objecte... 

Actualment l’alumnat està consensuant com exposar les seves pells, els seus refugis, de forma que siguin un.