ESCOLA TOMÀS RAGUER I CEE DR RAMON SURIÑACH

ON ETS?

Població: Ripoll
Nivells educatius: 6è d’Educació Primària i Educació Especial (Secundària)
Alumnat que hi participa: 34
Docents implicats: Carme Palmerola Pujol, Miquel Àngel Alfonso Perera, Eva Salamó Serra, Mercè Garcia Zambrano, Mireia Costa Domenech, Aida Rovira Camprubí
Assessorament del projecte: Quique Giménez, Montsita Rierola i Sol Roca

Descripció del projecte:

A la primera sessió ens trobem tots per fer la presentació i per explicar-los què hauran de descobrir quin és el tema que es treballarà. Dividits en grups, repartim contes que tracten la temàtica. Cada grup fa la lectura dels contes i després ens tornem a trobar. La majoria dels alumnes endevinen el tema.

A la següent sessió visualitzem una presentació d’imatges per despertar inquietud i reflexió sobre el tema. Després, per grups, han de pensar i expressar plàsticament quin color o colors i quin dibuix o imatge creuen que defineixen millor la MORT. El color predominant és el negre i les imatges són les del cementiri de Ripoll.

Fem una visita al cementiri de Ripoll. Una alumna explica que ella escriu cartes al seu tiet, ens ensenya la caixa on hi va deixant les cartes.

A la quarta sessió, compartim la visita al cementiri, què ens va agradar i què ens va sorprendre. Després es planteja que s’imaginin una situació: Pensa que demà et morts. Què faries avui? Què t’agradaria que recordessin de tu?

Aprofitant l’interès de l’alumnat per l’Antic Egipte i els faraons, un grup d’alumnes es prepara una presentació per a la resta. Les idees clau que sorgeixen és que creien que hi havia vida després de la mort i per això, al costat del sarcòfag hi posaven pertinences, menjar... L’alumnat pensa en un recipient que els agradaria tenir al costat del seu sarcòfag, es fan dues sessions destinades a elaborar aquest recipient, plat, safata... amb fang. Llavors es pinten les peces amb esmalts.

Es visualitza el vídeo documental de “Dol i fa sol” del grup musical Xiula. També es demana als alumnes que escriguin una carta o un missatge a algú s’hagi mort o que escriguin algun missatge que els agradaria que algú llegís quan ells ja no hi siguin o un missatge que no es pugui descobrir mai. Per últim, pensem un títol entre tots: On ets?

A la penúltima sessió es fan tres activitats: qui vol pot lacrar el seu missatge perquè resti ocult. Se’ls proposa que dibuixin on creuen que està una persona propera que se’ls hagi mort. I per últim, es fa un vídeo on expliquen on creuen que estan les persones quan es moren.

La última sessió serveix per pensar i organitzar com es farà la jornada d’alumnes i per valorar i fer l’autoavaluació del projecte.