ESCOLA SENTFORES

LES COSES QUE SE’N VAN

Població: Vic
Nivells educatius: I4 i I5 d’Educació Infantil, 1r i 2n d’Educació Primària
Alumnat que hi participa: 100
Docents implicats: Gemma Aymerich, Mª Àngels Canadell, Joana Marín i Elisenda Pujadas
Assessorament del projecte: Xè Canal, Nàbia Adillon i Sandra Sardà

Descripció del projecte:

Com a punt de partida del projecte hem utilitzat el conte “Les coses que se’n van” de l’editorial Combel i l’autora: Beatrice Alemagna.

Inicialment, a totes les aules, l’alumnat va començar pensant quines coses se’n van. En acabat, ens vam mirar el conte. Vam donar l’oportunitat de fer un dibuix que representés alguna d’aquestes coses i, llavors, cada alumne/a va parlar del que havia dibuixat.

El següent pas va ser fer dues visualitzacions: En la primera ens vam imaginar que estàvem en un lloc que ens agradava molt amb una persona , un animal, una planta o alguna cosa que estimàvem o que ens agradava molt i escoltàvem com ens sentíem. Quan vam acabar, vam obrir els ulls i cadascú va expressar el havia sentit.
En la segona, vam tornar a anar al lloc on estàvem i aquesta vegada visualitzàvem la pèrdua de la persona, de l’animal o de l’objecte amb qui estàvem i escoltàvem com ens sentíem i què passava.

A continuació, sobretot a cicle inicial, va sorgir la necessitat de plorar la mort de les persones o animals que ja havien marxat i després d’expressar amb plor i tristesa obertament aquests sentiments; una nena va comunicar que ella quan se sentia malament el que l’ajudava era que l’abracessin i seguidament es van abraçar tots per fer aquest acompanyament del dolor de la pèrdua dels éssers estimats. Van ser moments molt emotius.

Després es va convidar a cada alumne/a fer un dibuix commemorant i recordant amb molt d'afecte i estima els qui havien marxat.

Seguidament, vam recuperar tots els sentiments sorgits. Vam escoltar diferents músiques per evocar aquelles emocions i vam deixar que els alumnes s’expressessin ballant i després també pintant o dibuixant en un mural i en silenci. Vam fer una sessió per a cada emoció.

També vam treballar la pèrdua, més enfocada cap als objectes. Vam demanar que cada alumne/a portés un objecte, o joguina de casa seva que se li hagués trencat i a la que hi tingués molt afecte.

Vam convidar a cada alumne a transformar l’objecte, a donar-li una segona vida. Els hi vam demanar que fessin un dibuix de com els hi agradaria que fos i que després demanessin el material que necessitessin i el transformessin. Individualment o en petit grup.