ESCOLA ROCAPREVERA

VIDA I MORT EN MENYS DE 10’

Població: Torelló
Nivells educatius: 4t d’Educació Secundària
Alumnat que hi participa: 27
Docents implicats: Montse Fletas Torrent, Cristiana Busquets Fiedler, Berta Capdevila Codina i Lluc Roset Riera
Assessorament del projecte: Marià Dinarès, Tuti Cirera i Txelo Gutiérrez

Descripció del projecte:

L’inici del projecte va consistir en parlar de tots els temes que se’ns acudien relacionats amb la mort, sense censura. Des de la reencarnació fins a les morts violentes, passant per la fe i la celebració de rituals relacionats amb el final dels dies. Per grups vam anar treballant aquests temes fins a decidir un objectiu comú i després de parlar-ne. Vam coincidir en donar-li un enfocament vitalista. Parlaríem de la mort des de la vida, perquè què seria de l’una sense l’altra?

El mitjà per on acostar-se al tema va costar molt poc de decidir. Els alumnes tenien molt clar des del principi que volien fer un treball audiovisual i així va ser.

A partir d’aquí es van ajuntar per interessos i van començar a rumiar com enfocarien el seu curt. Dins la mateixa classe, es van formar 7 grups i cadascun hauria de generar el seu document audiovisual. Els temes que van sorgir van ser variats i interessants: el record dels que ja no hi són i que cal mantenir viu, els moments més feliços que tenim, els propòsits de vida i el que segur que volem fer abans de morir, la vida que mostrem als altres en contraposició amb la que tenim en realitat.... per a tots els gustos!

Mica en mica, cada grup va anar construint el seu relat, a partir d’imatges i sons i amb llenguatges molt diferents. Hi ha curts en format enquesta, documents relatats per persones grans (gràcies al casal dels avis de Torelló), treballs amb stop motion...

Un cop arribats a aquest punt, només ens calia saber com mostraríem aquestes propostes. La posada en escena consistiria en unes caixes de visualització del curt, uns “mini-cines”, que ens permetrien poder-ho fer en qualsevol lloc garantint-nos una bona imatge i so (al tenir foscor i uns auriculars).

Ens agradava també la idea que l’espectador pogués visualitzar el curt de manera individual i entrar així dins la història d’una manera més intensa, com si mirés la vida (o la mort) per una finestra.