ESCOLA EL VINYET

“LA MORT” AL MOMENT ESPECIAL DE MÚSICA

Població: Solsona
Nivells educatius: Tota l’escola. Educació Infantil i Primària
Alumnat que hi participa: 213
Docents implicades: Anna Serra i Laura Soler
Assessorament del projecte: Nàbia Adillon, Xè Canal i Sandra Sardà

Descripció del projecte:

Des de l’escola El Vinyet, en el Moment Especial de la Música, hem portat a terme una cantata multidisciplinar inspirada en la mort. Cada comunitat educativa ha enfocat el tema d’una manera diferent.

Els petits s’han centrat en el cicle de la vida. Els mitjans, en diferents rituals de celebració de la mort. Els grans, en els desastres naturals o provocats per l’ésser humà que generen por als infants; guerres, terratrèmols i falta d’aigua.

Previ a l'espectacle, des de la comunitat dels més petits, s'ha explorat el tema de la mort mitjançant diversos contes, com "L'illa de l'avi" de Núria Para Pararera i "El cor i la botella" d'Oliver Jeffers.
Posteriorment, cada aula s'ha centrat en una etapa diferent de la vida: el naixement, la infància, l'adultesa i la vellesa.

Per a l’etapa del naixement, s'ha triat la cançó de Miquel Abras, "Fills del mar". A la següent etapa, s'ha explorat "el cant de la infantesa". Per a l'adultesa, s'ha seleccionat el tema "Descontrol" de Xiula. Finalment, per a la vellesa, s'ha utilitzat "L’àvia Pepa" de Damàris Gelabert. Per aprofundir en els temes i les representacions, cada aula ha escoltat les cançons i els infants explicaven les seves emocions i sentiments.

A la comunitat de mitjans, els diferents rituals de celebració de la mort escollits van ser: "Obon”, una festivitat japonesa centrada en honorar els difunts amb danses, cançons i fanalets, la qual simbolitza la continuïtat de la vida i la bellesa efímera dels cirerers en floració. “El Día de los Muertos”, de Mèxic, on celebren els difunts amb alegria i música, i van cantar "El Mundo es mi Familia" de "Coco", que transmet la idea de la música com a llenguatge universal i el món com a família. La tercera elecció, prové de la música en les cultures africanes, que uneix la celebració de la vida amb la honra a la mort. "Funga Alafia" de Nigèria, acull amb sincera hospitalitat, desitjant salut i pau als propers. Un cops escollits els temes, els infants van crear les pròpies ornamentes per interpretar les diverses cultures. Els de Japó van crear un fanal, els de Mèxic una màscara i els d’ Àfrica un collaret.

A la comunitat de grans, els temes escollits es van traduir també en danses i cançons: per a la guerra (“O fortuna”, versió instrumental). Per al terratrèmol, ambientació sonora, moviment i escenografia. I per a la sequera, les fonts del Segre, una dansa amb instruments.