ESCOLA QUATRE VENTS
ESCOLA QUATRE VENTS
VEIG, VEIG… QUÈ VEUS?
Població: Manlleu
Nivells educatius: Educació Infantil
Alumnat que hi participa: 114
Docents implicades: Cristina Armengol, Helena Bover, Gemma Coromina, Elisabet Dodas, Montse Godoy, Ester Güell, Elisabet Isern, Sílvia Mesquías, Meritxell Saez i Anna Mar Terradellas
Assessorament del projecte: Roberta Bridda, Maria Gambús i Mercè Iglesias
Descripció del projecte:
La màgia i els miralls han estat, al llarg de la història, elements fascinants que han capturat la imaginació de l’ésser humà. Aquests conceptes, tot i semblar distants, s’uneixen de manera sorprenent en el món de la ciència i l’art. En l’art, els miralls poden ser instruments que desafien la percepció i conviden a la reflexió, així com a la creació de noves narratives visuals.
Aquesta unió entre màgia, miralls, ciència i art ofereix una rica font d’inspiració i exploració, on les fronteres entre el que és real i fantàstic es difuminen. Des de l’escola proposem unir aquestes disciplines per generar noves idees, experiències i comprensions del món que ens envolta.
“La màgia hi és, a tot arreu, només cal veure-la, detectar-la, explorar-la. La frase feta que tots coneixem, el “veure per creure”, aquest any es convertirà en “creure per veure”. Creure per obrir-nos a possibilitats. Creure perquè construir aquestes possibilitats sigui una realitat.”*[1]
Veig, veig, què veus? La mirada d’un infant vessa de màgia, busquem gaudir d’aquesta fascinació inherent. Tot ha començat amb una capsa plena de tresors.
Els infants d’Educació Infantil de l’escola Quatre Vents de Manlleu, han estat explorant amb diferents tipus de miralls i objectes quotidians. Del joc observat s’han anat ampliant propostes, evocant en elles allò que més ens ha fascinat.
Provoquem amb els miralls la distorsió de la imatge. Segons si els miralls són plans, còncaus, convexes, augmentatius, dins un prisma, un cub… ens mirem buscant en la transformació i deformació a nosaltres mateixos, ens veiem cinc cops, o tres, o quatre, allargats, amples, deformats…, això ha provocat veure’s de maneres inesperades i riure’s de les pròpies imatges. Busquem i manipulem, joc amb simetries, creacions geomètriques, compartim mons i històries, despertem el goig per crear, transformar, manipular, generar sorpresa, misteri i estupefacció; en resum, provocar.
La transformació i el reconeixement en la imatge generada evoca a mirar cap al nostre ser; tot i la distorsió busquem allò que ens fa únics. La nostra cara, els detalls que la conformen i que ens distingeix; tenim ulls, front, nas i boca pròpia, que podem distingir-les de les dels altres, i gràcies als altres confegir el propi jo.
Els altres ens empoderen a nosaltres mateixos; us convidem a gaudir de l’experiència.
