Institut Miquel Martí i Pol, Roda de Ter. 4t ESO
JOCS EN TEMPS DE PANDÈMIA
Institut Miquel Martí i Pol, Roda de Ter
4t curs d’Educació Secundària
Docent implicada: Laura Vilar
Assessorament: Bruna Dinarès, Marià Dinarès i Sandra Sardà
Alumnat que hi participa: 25
Com pensar en el joc en un moment que no ens podem tocar o compartir material? Com jugar quan hi ha unes regles molt concretes a seguir a l’hora d’ajuntar-nos amb uns o altres companys? Com tirar endavant una activitat lúdica si tenim els espais dividits? Pensar en un joc en un moment en el que sembla que tot ens vagi a la contra és difícil. En aquest projecte hem parlat, pensat i debatut maneres d’incitar als nostres companys de centre a jugar, sense forçar, sols deixant que facin el que els surti davant les diferents instal·lacions que els hem muntat. Partint de l’essència de l’art conceptual de crear una reacció en l’espectador, hem posat xarranques als passadissos, creat un muntatge de corda amb una pilota penjada a l’esbarjo, fet sonar cançons amb coreografies conegudes per ells i analitzat i compartit obres d’art amb garagots per forçar una reacció lúdica. Obres efímeres, que han durat més o menys en funció de la situació o l’ús que se li ha donat, en que el resultat és un gest, un petit moviment, un salt, un guixarot... en tot cas, un breu moviment lliure entre un moment social tan i tan estructurat i limitat.
Institut Miquel Martí i Pol, Roda de Ter
4t curs d’Educació Secundària
Docent implicada: Laura Vilar
Assessorament: Bruna Dinarès, Marià Dinarès i Sandra Sardà
Alumnat que hi participa: 25
Com pensar en el joc en un moment que no ens podem tocar o compartir material? Com jugar quan hi ha unes regles molt concretes a seguir a l’hora d’ajuntar-nos amb uns o altres companys? Com tirar endavant una activitat lúdica si tenim els espais dividits? Pensar en un joc en un moment en el que sembla que tot ens vagi a la contra és difícil. En aquest projecte hem parlat, pensat i debatut maneres d’incitar als nostres companys de centre a jugar, sense forçar, sols deixant que facin el que els surti davant les diferents instal·lacions que els hem muntat. Partint de l’essència de l’art conceptual de crear una reacció en l’espectador, hem posat xarranques als passadissos, creat un muntatge de corda amb una pilota penjada a l’esbarjo, fet sonar cançons amb coreografies conegudes per ells i analitzat i compartit obres d’art amb garagots per forçar una reacció lúdica. Obres efímeres, que han durat més o menys en funció de la situació o l’ús que se li ha donat, en que el resultat és un gest, un petit moviment, un salt, un guixarot... en tot cas, un breu moviment lliure entre un moment social tan i tan estructurat i limitat.
