Escola Vedruna Escorial, Vic
FICCIÓ: QUAN LES APARENCES ENGANYEN
Escola Vedruna Escorial, Vic
4t d’Educació Secundària
Docents implicats: Rosa Camapalans i Griells
Assessorament: Quique Giménez, Neus Larred i Sol Roca
Alumnes que hi participen: 15
Des de la matèria optativa d’Educació Visual i Plàstica, s’ha treballat el tema de la ficció com a fil conductor d’una activitat protagonitzada pels mateixos alumnes. Després de visitar diferents exposicions, conèixer i entendre l’art conceptual, els nois i noies han anat debatent i evolucionant les diferents idees de ficció, partint de la definició més bàsica i popular fins a arribar al concepte de ficció més subtil. El resultat ha estat el seu objecte de treball: la ficció com a quelcom molt proper i quotidià. Ficció: allò que és fingit o imaginat. Res és el que sembla i ben sovint ens volen i volem fer creure coses que no són, això ens porta a una societat feble i malalta, que és el punt de partida per tal que els alumnes a través de l’art ens facin reflexionar sobre el tema.
El món ha esdevingut un espai virtual on resulta impossible distingir la veritat de les aparences. Per grups de treball s’han escollit i estudiat una sèrie de situacions de la vida quotidiana on res és el que sembla, per fer-ne una interpretació simbòlica inspirant-se en autors contemporanis.
La ferida letal a una bossa de marca com a crítica de l’aparença i consum. Atès que vivim en una societat on el que val és l’aparença, on la possessió és més valorada que la persona. Ens valoren pel que tenim i no pas pel que som. La necessitat del maquillatge, per la influència dels mitjans de comunicació i la societat de consum sobre l'home provoca, en certa mesura, un menyspreu de tot allò que no s'ajusta als models corporals que ells mateixos imposen i que ens porten a associar uns determinats cànons amb l'èxit tant emocional com professional i, fins i tot, social, donant lloc a l’actual puixança de la cirurgia estètica. El maltractador no aparenta intolerància, sovint es mostra encantador sobretot en les fases inicials de la relació i és en la intimitat i en la confiança que es mostra destructiu. I finalment la síntesi de tot plegat la trobem amb la finestra impossible que contràriament al que sembla no obre a cap espai, no deixa entrar aire ni claror i no permet mirar de dins a fora, si volem percebre la realitat, la qüestió consisteix en: "des d'on contemplo el món", de manera que el que percebo com a realitat externa és una ficció construïda per les meves pròpies estructures mentals que donen forma a aquesta realitat.