INS LES MARGUES
VEÏNATGE: ACORDS, CONTRASTOS I FRICCIONS
Població: Calldetenes
Nivells educatius: 4t d’Educació Secundària
Alumnat que hi participa: 19
Docent: Clàudia Jiménez
Assessorament del projecte: Maria Gambús, Jan Madrenas i Laia Solé
Descripció del projecte:
Aquest projecte neix d’una idea senzilla però poderosa: i si l’aula fos un barri i el mural, l’espai on tots vivim junts? Sota el títol "Veïnatge: acords, contrastos i friccions", hem volgut explorar com cadascú de nosaltres es va construint a través del contacte amb els altres, i com tota convivència real porta, inevitablement, moments de trobada, de diferència i de tensió.
Tot va començar preguntant-nos: què significa, de veritat, estar en contacte amb algú? A través d’un text que ens va fer pensar, vam descobrir que el contacte va molt més enllà de la supervivència. És el fil que ens uneix en un món digital, però també una qüestió de límits, de respecte i de consentiment. D’aquí vam entendre que el "veïnatge" no és una paraula abstracta: és l’art, molt quotidià, de saber estar a prop dels altres.
Per preparar la fase creativa, vam fer un laboratori d’experimentació tàctil amb tres estacions. Primer, amb el frottage, vam captar la "pell" del nostre entorn, recollint textures properes. Després, dibuixant retrats a cegues, vam experimentar la confiança i la llibertat d’un traç que neix del tacte. Finalment, l’exploració de l’espai negatiu ens va permetre imaginar la "fricció" invisible: l’energia i l’escalfor que apareix quan dues mans s’apropen però no es toquen.
El cor del projecte ha estat construir un mural abstracte col·lectiu inspirat en la dinàmica social de "La teranyina de coincidències". En aquesta activitat vam traçar fils entre alumnes que compartien interessos o vivències, creant una cartografia viva de l’aula. Aquesta teranyina s’ha convertit en un mural com a línies de connexió que travessen una quadrícula compartida. Cada alumne ha intervingut el seu rectangle (el seu petit espai), però amb el repte de dialogar amb els seus "veïns".
És a les fronteres d’aquests rectangles on el títol pren tot el sentit: han aparegut acords per continuar un color, contrastos entre estils diferents i friccions visuals que reflecteixen la dificultat d’encaixar la pròpia mirada amb la dels altres. El resultat final no és només una obra plàstica, sinó el registre d’un procés de diàleg. Aquest mural ens recorda que la riquesa d’una comunitat no resideix en ser iguals, sinó en la capacitat de crear una peça conjunta a partir de les nostres diferències.
