IE WALDORF LA FONT
EL DIR DE LA LLUM
Població: Vic
Nivells educatius: 3r d’Educació Secundària
Alumnat que hi participa: 15
Docent: Marc Padrosa
Assessorament del projecte: Roberta Bridda, Quique Giménez i Mercè Iglesias
Descripció del projecte:
El projecte “El dir de la llum” és una invitació a explorar la intersecció entre la matèria tangible i la (in)visibilitat de l’enigma. Aquest projecte, realitzat pels alumnes de 3r d’ESO, s’articula al voltant del tema: el contacte, entenent aquest concepte com la reafirmació del misteri de l’existència a través del sentit del tacte i la llum com a llenguatge que desvela o oculta el món hermenèuticament.
La captura del gest: El contacte i la matèria
L'experiència s'inicia amb el contacte directe. Mitjançant l'ús de l'alginat i el guix, hem aturat el moviment de les nostres mans en un exercici de buidat que és, alhora, físic i simbòlic. Les escultures resultants mostren la intimitat del contacte de les mans entrellaçades per parelles o a través de posicions individuals que voregen l'abstracció.
En aquest procés, la referència a la tradició clàssica i renaixentista és constant: des del gest transcendent del Sant Joan de Leonardo, que assenyala l’invisible unitat, fins a la recerca de la carn feta pedra present en les textures de Bernini. Hem volgut traslladar aquesta sensualitat del marbre, on la duresa esdevé plec, roba i pell, a la humilitat del dibuix en blanc i negre, explorant com la forma pot transmetre la tendresa originària d'un melic o la tensió muscular del nostre cos a través de la memòria del tacte i del llenguatge de la llum.
L’enigma del que s’ofereix com a visible
Davant la materialitat de l’escultura i el cos, els dibuixos en blanc i negre obren des del dinamisme dicroic de la llum i l’ombra. El projecte posa l’accent en la transparència i la fragilitat a través de representacions d’objectes de vidre, esferes i vasos de cristall. Tanmateix, la llum no sempre serveix per clarificar; de vegades, serveix per subratllar el misteri i l’opacitat, així amb la recreació de “L'Enigma d’Isidore Ducasse” de Man Ray, el projecte s’endinsa en el sentit hermètic de l’art: el vel que cobreix l’objecte i que ens interroga sobre el que no es veu, defugint el contacte visual directe. Aquesta pulsió d’eros entre el secret i la revelació es complementa amb les superfícies geomètriques i matemàtiques de Man Ray i les cosmogonies de Robert Fludd, on la llum és l’acte primigeni de creació que sorgeix de la pròpia foscor.
“El dir de la llum” és un diàleg entre el buit i el ple, entre la mà que busca el contacte i l'ull que mira. És una reflexió sobre com la bellesa, ja sigui en la perfecció d'una superfície matemàtica o en la realitat d'un motlle de guix, necessita sempre de la veu del buit i de la llum per existir i (des)ocultar-se.
