IE MESTRE ANDREU
ENGRANATGES QUE FAN CONTACTE / BRAILLE. COMUNICACIÓ PER CONTACTE/ CONTACTE AMB L'AIRE / L'EMPREMTA DEL CONTACTE/ EMBOLCALLANT AMB JUDITH SCOTT / CICATRIUS. RELATS DE CONTACTES ACCIDENTATS
Població: Sant Joan de les Abadesses
Nivells educatius: Educació Primària
Alumnat que hi participa: 151
Docent: Mar Figueras
Assessorament del projecte: Nàbia Adillon, Jordi Lafon i Alba Sauleda
Descripció del projecte:
Iniciem el projecte amb exploracions plàstiques individuals i col·lectives del concepte Contacte. Aquest camí conjunt ens porta a compartir les nostres experiències personals i apareixen moltes idees i conceptes diferents.
Projecte 1. ENGRANATGES QUE FAN CONTACTE
Entre totes elles apareixen amb força els robots i amb ells arribem als engranatges. La classe es transforma, com un mecanisme viu, on idees i imaginació encaixen amb precisió inesperada. I en aquest gir constant, aprendre és el moviment que ens manté en marxa. Ens posem a estudiar els engranatges i com quan entren en contacte uns i altres apareix el moviment i l’acció. Ideem els nostres propis models, primer amb plastilina i després els perfeccionem amb cartró i fusta. Un cop en tenim el prototip els comencem a crear en sèrie. Però una peça s’encalla, i tot el sistema es deté; ens aturem per pensar com podem fer ús de totes aquestes peces. Finalment, el mecanisme torna a activar-se i els nostres engranatges donen vida a allò que abans només era imaginació; cada infant crea el seu propi autòmat.
Com engranatges dins d’un rellotge antic, cada alumne gira amb el seu ritme, però en contacte tots avancem cap a la creativitat compartida.
Projecte 2. BRAILLE. COMUNICACIÓ PER CONTACTE
Entre totes elles apareix amb interès el Braille. A l’escola tenim la sort de comptar amb l’Anna, la mare d’en Max, amb ceguesa total. Ve a l’aula amb la seva gossa pigall, la Lorien, i ens explica un munt de coses; entre elles el sistema comunicatiu del Braille. Durant diverses sessions experimentem diferents aspectes com caminar amb bastó o realitzar diferents tasques de la vida diària sense el sentit de la vista. Finalment ens centrem en la comunicació a través del Braille. El contacte es transforma en llenguatge quan els dits descobreixen el Braille amb curiositat. Cada punt en relleu és una petita finestra que s’obre, i el tacte es converteix en una nova manera de llegir el món. I entre rialles i aprenentatges, les paraules neixen del contacte i creixen dins les seves mans. El nostre procés viscut es transforma en la nostra obra final: un resum il·lustrat i manuscrit en Braille sobre tot el que hem experimentat.
Projecte 3. CONTACTE AMB L’AIRE
Entre totes elles apareix com a diversió el contacte amb l’aire. A la classe, inventar jocs amb l’aire és com donar forma a allò invisible. Avions de paper, paracaigudes en miniatura, llavors aerodinàmiques que trobem a la natura, etc. El contacte amb l’aire es converteix en descoberta, en riures que volen i idees que s’enlairen. Decidim crear la nostra pròpia instal·lació artística explorant amb plàstics, papers, teles i ventiladors, que creen corrents inesperats i que esdevenen petits experiments plens de vida. I així, jugant, aprenem que fins i tot el que no es veu pot moure el món.
Projecte 4. L’EMPREMTA DEL CONTACTE
Entre totes elles apareix com un joc el contacte físic entre nosaltres. Parlem del respecte en el contacte, del consentiment, de l’escolta activa, de la trobada i del vincle que ens uneix. El contacte entre infants esdevé joc, una dansa de mans, mirades i complicitats que es troben. I com seria si aquest contacte es pogués materialitzar? Amb gomets, aquest joc es pot plasmar en cercles que s’uneixen, es toquen i es separen sobre la nostra pell. I així, cada enganxada és una petjada del vincle, un rastre visible d’allò que s’ha sentit.
Aquest enganxar i el rastre visible dels nostres retrats fotogràfics ens recorda el treball de la Yayoi Kusama a The Obliteration Room. Transformem el vestíbul en un espai completament blanc que es va omplint de punts de colors (gomets) que tothom qui passa per l’espai pot enganxar, transformant l’espai de manera col·lectiva. Us convidem a convertir aquest mobiliari de la nostra escola amb el rastre visible del vostre contacte.
Projecte 5. Embolcallant amb la Judith SCOTT
Entre totes elles apareix un gest: embolicar amb llana. El frec a frec dels fils ens recorda el treball de la Judith Scott. Embolicar amb llana és una manera de tocar sense presses, de cuidar, de construir contacte a través del gest repetit, un gest de contacte íntim, on les formes desapareixen per donar lloc a la relació. El contacte esdevé protecció, embolcall i llenguatge silenciós que es diu amb les mans.
En el treball de Judith Scott, el fil connecta, protegeix i alhora reté, creant vincles silenciosos entre objectes i convertint-los en inseparables. El contacte no és superficial, sinó profund i persistent, gairebé obsessiu. Així, l’acte d’embolicar es converteix en una manera de comunicar sense paraules.
Creem amb un gest intuïtiu i repetitiu, embolicant lentament, notant la tensió del fil i mantenint el contacte físic constant amb la nostra peça i en cada volta de llana, el vincle es fa visible, com si el tacte deixés una empremta tangible.
Projecte 6. CICATRIUS. RELATS DE CONTACTES ACCIDENTATS
Entre totes elles les cicatrius es presenten com l’evidència permanent d’un contacte efímer. Re-busquem al nostre propi cos, ens re-coneixem i ens presentem a la resta a través d’una cicatriu i el relat del moment que la va fer aparèixer. Un record d’un moment, d’un instant que ens acompanya. Les cicatrius són la memòria del contacte, la pell recordant allò que la va tocar i transformar. Cada marca parla d’un encontre, d’un instant on el cos va sentir amb intensitat i us els compartim amb la nostra obra fotogràfica i narrativa.
Amb el temps, les cicatrius esdevenen relleus suaus que expliquen històries sense paraules. I així, el contacte perdura en nosaltres, convertit en rastre i en record.
