IE MESTRE ANDREU
DIÀLEGS AMB LA NATURA/ COIXINS DE FORTALESA / MAIL-ART / AL VOLTANT DE LA TAULA/ IMATGES EN CONTACTE/ RAJOLES QUE DIBUIXEN/ PUNTS DE CONTACTE
Població: Sant Joan de les Abadesses
Nivells educatius: 1r a 4t d’Educació Secundària
Alumnat que hi participa: 160
Docents: Neus Claret i Coma
Assessorament del projecte: Nàbia Adillón, Jordi Lafon i Alba Sauleda
Descripció del projecte:
Projecte 1: Diàlegs amb la natura
Només començar el curs escolar, la natura ens dona la benvinguda. La tardor sempre ens meravella amb la seva arribada i ens omple de colors. Diàlegs amb la natura és el primer contacte escolar amb la natura que té l’alumnat després de les llargues vacances d’estiu. Aquest nou contacte ens ha portat a la reflexió entre art i natura. Minimalisme, simplicitat i natura es fonen per establir noves mirades, nous diàlegs i representacions. L’alumnat de secundària ens mostra com podem trobar bellesa també́ en allò més fràgil i simple.
Projecte 2: Coixins de fortalesa
Les capacitats comunicatives de l’ésser humà superen de lluny les de qualsevol altra espècie animal. Aquesta comunicació, aquest contacte, el podem classificar en:
- La comunicació interpersonal, en què establim un diàleg entre dues persones.
- La comunicació grupal o col·lectiva que s’estableix entre tres o més persones.
- La comunicació social o de masses que és la que fa servir els avenços tècnics per poder arribar a milions de persones.
- La comunicació intrapersonal quan ens comuniquem amb nosaltres mateixos.
En aquest projecte, l’alumnat de 4t d’ESO s’ha centrat en el contacte amb un mateix. Un monòleg que ens ajuda a connectar millor amb els nostres sentiments, pors, sensacions, ens ajuda a prendre decisions, acanviar de punt de vista, a enfrontar-nos a problemes, a buscar solucions... en definitiva, a conèixer-nos millor i ser-ne conscients.
D’aquest diàleg intern depèn en gran mesura el nostre autoconeixement, com ens veiem i quina autoestima tenim. I sense aquesta darrera, sense tenir autoestima, ens serà difícil tenir una bona comunicació amb els altres.
“Coixins de fortalesa” vol ser la veu de nosaltres mateixos. Allò que ens hem de dir de tant en tant per valorar-nos millor, per estimar-nos millor. Missatges d’autoajuda per quan ens trobem sols i perduts.
L’alumnat ha triat els coixins perquè quan arriba la nit, els abracem, ens amaguem sota d’ells per trobar la calma i agafar el son. Perquè és llavors quan ens quedem sols i soles i el nostre cap comença a barrinar a la recerca dels seus perquès.
Cada alumne/a ha triat un missatge per millorar la seva autoestima i l’ha brodat en el coixí́ que ha creat i cosit.
Projecte 3: Mail Art- Art Postal
Els correus a mena de carta que avui compartim, en les mil variants que ofereix internet, han servit històricament per connectar-se quan la proximitat física no era possible. Les cartes personals enviades a aquells/es que s’estimaven eren un intercanvi íntim on l’espera, la sorpresa de rebre-les, i les paraules que contenien esdevenia tot un art.
Hi va haver un temps en què s’esperava l’arribada del carter amb candeletes, amb impaciència, amb neguit i es recollien les cartes amb emoció́ i intriga. Les cartes parlaven majoritàriament de sentiments, vivències i sobretot, si eren ben rebudes i duien bones noves, es guardaven inclús com un tresor. Les més íntimes, les que s’escrivien els enamorats, no s’ensenyaven a ningú i es guardaven com un joiell.
Les cartes s’escrivien a mà. Només les comercials s’escrivien a màquina. El procés era llarg, fet a consciència. S’escrivia la carta, a vegades amb més d’un esborrany, trobant les paraules justes. Es posava dins d’un sobre i es comprava el segell. A vegades, si hi havia sort, aquest es triava per posar-hi el més bonic i finalment, s’enviava i començava l’espera. Ara tot és més ràpid, més fred, més impulsiu. Un missatge per e-mail o per WhatsApp arriba al destinatari en un tres i no res i ja no és el mateix.
S’ha demanat a l’alumnat que enviï una carta a un company o companya de l’altre grup-classe però̀ utilitzant el correu postal. D’altra banda, també́ se li ha demanat que tant el sobre com el seu contingut han de sorprendre a qui el rebi, que utilitzi el Mail art per aconseguir-ho, que experimenti i creï.
Projecte 4: Al voltant de la taula
Una celebració, una trobada que inclou menjar plegats o els diferents àpats diaris que fem al voltant d’una taula són excuses molt bones per posar en contacte les persones. Cuinar i menjar és un plaer que estimula els sentits però̀ a més, també́ porta a fer llargues sobretaules on es parla de tot.
El ritme de vida que portem, sovint frenètic i intens, no ens ho permet gaire però̀, per sort, encara ho conservem. En aquestes sobretaules el temps és com si es parés i ens permet gaudir de converses, intercanviar idees, projectes, records ...
D’altra banda, moltes llars encara conserven el seu patrimoni culinari. Aquell plat o postres que és tradició́ a casa, que tothom espera i quan s’elabora de nou, tothom se’n llepa els dits i omple els estómacs amb gran èxit. Igualment, tothom en recorda les seves olors i el plaer d’assaborir-lo i sovint també́ ens evoca al record de les persones que ja no hi són.
Aquest cop, s’ha demanat a l’alumnat de secundària que busqui en el seu receptari familiar un plat que agradi als de casa, que sigui dels que posa en contacte als que seuen a taula. Que portin la recepta i després l’interpretin amb pasta blanca. A banda, i un cop han acabat, hem recollit i classificat les receptes amb les quals hem elaborat en un petit i humil receptari.
Projecte 5: Imatges en contacte
El nostre cervell processa les imatges analitzant-les i buscant-hi regularitats i formes conegudes. D’alguna manera, les posa en contacte. Aquest procés és tan ràpid que no en som conscients. Aquest fenomen s’anomena pareidòlia i prové dels termes grecs para (similar) i eidolon (imatge).
En aquest projecte, s’ha demanat a l’alumnat de 3r d’ESO que miri al seu voltant, tafanegi i observi amb atenció. Que recordi que el nostre cervell té la capacitat de relacionar imatges prèvies ja conegudes i fer associacions. Tenint això en compte, han hagut de trobar parelles d’imatges que poden connectar d’alguna manera entre si. El que era important és que una els portés a l’altra i l’altra els portés a la primera.
Projecte 6: Rajoles que dibuixen
En aquest projecte hem posat en contacte diferents peces a mena de rajoles hidràuliques que dibuixen tot un mosaic. Aquest ha estat un projecte compartit, en grup. El treball de cada membre del grup tant en el disseny com en l’elaboració́ ha estat important per tal d’aconseguir un bon resultat. Geometria i color s’han unit per construir diferents composicions.
Projecte 7: Punts de contacte
El llenguatge Braille, molt desconegut per la majoria de nosaltres, ha inspirat aquest projecte que l’alumnat d’optativa de 4t d’ESO ha realitzat.
Després de rebre dues classes magistrals amb una família del centre on pare i mare tenen discapacitat visual, aquest alumnat ha realitzat diferents creacions amb punxons i agulles. Un cop finalitzades, les ha presentat a aquesta família i junts, han posat un títol a cadascuna d’elles tot atrevint-se a escriure’l en Braille.
