ESCOLA VIC CENTRE
ESCOLA VIC CENTRE
FILS QUE ENS UNEIXEN
Població: Vic
Nivells educatius: Tota l’escola. Educació Infantil i Primària
Alumnat que hi participa: 205
Docents: Adrià Balagué, Anna Comas, Dolors Ausió, Almudena Hernández, Puri Gutiérrez, Paula Arumí, Anna Parcerisa, Marta Rosell, Miquel Rosell, Maria Romero, Laura Roquet, Sonia Ruiz-Ruano, Marta Sabata, Susagna Serra, Olga Mayans, Laia Montiel, Mar Pérez, Silvia Torras
Assessorament del projecte: Xè Canal, Marià Dinarès, Edu Fernàndez i Arnau Musach (La Clota)
Descripció del projecte:
Una abraçada, un petó, una mirada, una melodia que ressona dins nostre… Què és realment el contacte? El contacte és sempre amable?
Durant el segon trimestre l’alumnat de l’Escola Vic Centre ha estat descobrint què significa “CONTACTE”. I justament tot comença i tot acaba amb aquesta paraula “CONTACTE”.
Un matí arriba una misteriosa carta a totes les classes on es demana de sortir al pati. La carta ve acompanyada d’un petit fragment de corda. Un cop al pati, cal buscar on hi ha la nostra corda i posar-s’hi a sobre, un al costat de l’altre. En pocs minuts tothom està ocupant un lloc al pati, però no de forma aleatòria, alguna cosa està passant… Tots estem junts “en contacte”... però per què?
El misteri es resol l’endemà quan podem veure una imatge aèria del pati de l’escola captada el dia anterior per un dron. A la pista hi ha escrita la paraula “CONTACTE”. No és pintura, no!!! Som nosaltres!!! Cadascú ocupant un petit espai, tots junts omplint la pista i com per art de màgia apareix la paraula.
A partir d’aquest moment a les aules es comença a parlar sobre què és el contacte:
- Contacte és quan toquem.- Mai deixem de tenir contacte: quan seiem, quan estem drets, quan saltem…
- A vegades la mare em mira enfadada i ja sé que em vol renyar.
- També hi ha contacte no consentit (assetjament, maltractament…)
- El contacte és necessari per poder-nos comunicar
Durant diversos dies es porten a terme activitats de tota mena:
Jocs per explorar el contacte mitjançant el cos i el moviment on el contacte és consensuat, segur i es poden reconèixer els propis límits i els dels altres tot treballant la confiança.
Activitats d’exploració sensorial a partir de textures i materials on les sensacions i les emocions són intenses: sorpresa, calma, angúnia, por…
A poc a poc comencem a veure les diverses cares del contacte… algunes poden ser agradables, d’altres poden fer-nos sentir incòmodes:
- El contacte de les gotes de pintura fa que, si es barregen, surtin colors molt bonics
- Quan estic trista el contacte amb els meus amics té el poder de fer-me sentir content
- A mi no m’agrada que em toquin.
- Quan vols estar sol i algú s’apropa molt i et trenca el teu espai personal no és agradable.
Cada classe plasma el contacte experimentat en produccions artístiques diverses: pintura, plastilina, cordes… tot és vàlid per transmetre allò descobert.
Un cop finalitzades les activitats cada classe escull un objecte i una paraula per representar el “SEU CONTACTE”. Aquests objectes i paraules formaran part de la nostra exposició.
I, tal com va començar tot, també s’acaba. De nou sortim al pati, aquest cop, sí, sent conscients d’allò que anem a fer. Tornem a escriure la paraula contacte, tots junts, tots en contacte… un contacte diferent, un contacte entès, un contacte volgut, un contacte que, com un fil invisible ens uneix.
Els millors moments d’aquest dia queden recollits en fotografia en el nostre producte final. Una amalgama de cordills de tots colors entrellaçats. Cada cordill, una classe, un camí. Tots junts, una escola, un món per descobrir!




















