ESCOLA LES BASSEROLES
CONTACTE, TACTES I CERCLES
Població: Sant Miquel de Balenyà
Nivells educatius: 1r, 2n i 3r d’Educació Primària
Alumnat que hi participa: 36
Docent: Núria Baranera
Assessorament del projecte: Marta Arisa, Montsita Rierola i Mònica Ruiz
Descripció del projecte:
L’obra de Marina Abramović i el fet de jugar a tocar, ens ha permès començar a parlar de contacte establint diàlegs molt interessants durant les sessions de treball. Les converses entorn del contacte ens han permès trobar el full de ruta en el qual hem anat coneixent materials i realitzant propostes de mirada singular.
Ens mirem i estem lluny i establim contacte.
Ens toquem i establim contacte. Volem?
Dibuixem i establim contacte. Mirada, ull, mà, paper. I si no mirem?
Creem junts una composició de mans i s’estableix contacte.
Ens posem un material fred que no esperem i parlem de contacte.
Ens preguntem: et ve de gust establir contacte?
Pensem i representem els cercles de contacte que sentim amb aquelles persones que són significatives per a nosaltres.
AMB TOT, REPRESENTEM CONTACTE.
Les nostres mans ens parlen del contacte amb els altres i els nostres peus parlen del contacte amb un mateix.
Algunes activitats han traçat el nostre full de ruta…
Com ho farem si volem dibuixar obviant el contacte visual?
Aquesta pregunta va guiar una primera activitat en què ens vam tapar els ulls per dibuixar les nostres pròpies mans.
Com ens sentim davant la manca de contacte?
Vam decidir lligar-nos amb cossos dels companys i companyes -mans i peus- tot el grup de 9 alumnes i a partir d’aquí ens vam proposar un repte: aconseguir sortir fora al pati. Vam travessar escales i passadissos i vam tenir unes sensacions molt diverses que vam compartir. Sense adonar-nos-en, ens vam situar en cercle.
El contacte ens permet reconèixer, conèixer i aprendre?
Reconeixem els arbres que tenim a l’escola simplement tocant-los? Un joc, una mestra que ens tapa els ulls i donem voltes i voltes, ens posem davant d’un arbre amb els ulls tancats...
Quin arbre del pati és? Ho endevines? La gran majoria no reconeixem on som.
Després… 10 minuts perquè tots i totes, circulant lliurement pel pati, establíssim contacte amb els arbres i fent la mateixa proposta de tocar arbres vam saber reconèixer aquests.
La reflexió: quan el contacte és conscient, aprenem.
Com podem captar un moment de contacte?
Utilitzem el guix, un material canviant en qüestió de minuts, que canvia la nostra sensació quan ens el posem sobre la pell.
Ho desconeixem. Creem un nou contacte amb un material desconegut per moments. En grup decidim quin moment de contacte captarem i comencem. A l’aula es comencen a sentir frases com:
- Uau! Que fred!
- Doncs jo no noto tan fred!
- A mi em fa angúnia!
- A mi m’encanta!
- Ostres! M’estira els pèls! Ohhhh!
- Ha quedat genial! Com quedaria això sobre un mirall?
BLANC, BLANC, PERQUÈ BLANC ÉS COM ENS IMAGINEM ELS PRIMERS MOMENTS D’ESTABLIR: CONTACTE.
