ESCOLA ESTEL
CONNECTA AMB L’ESTEL
Població: Vic
Nivells educatius: Educació Secundària
Alumnat que hi participa: 47
Docents: Sílvia Briones, Ricard Buxaders, Pep Camps, Julia Collel, Àngels Dachs, Pau Dàvila, Cristina Guasch, Marta Riera, Maria Rierola i Laura Soler
Assessorament del projecte: Roberta Bridda, Quique Giménez i Mercè Iglesias
Descripció del projecte:
La proposta d’enguany neix d’un treball sostingut i plenament pensat perquè els i les alumnes que l’han ideat i constituït, d’acord amb les seves particularitats i potencialitats, hagin estat partícips, conscients i engrescats al llarg del procés. La temàtica proposada ens demanava, dins aquest context específic, defugir de l’abstractesa i cercar com o de quina forma podíem treballar tangiblement el fet.
D’aquesta manera, les propostes que us presentem a continuació estableixen una doble finalitat, tot i concebre el mateix denominador comú: la connexió. D’una banda, el contacte establert entre escoles d’arreu, i d’altra banda, la resposta produïda a conseqüència del pas del corrent elèctric entre dues peces que s’uneixen. Així, se solidifica la idea del contacte, entenent aquest com l’establiment d’una connexió, d’una relació o, fins i tot, d’un vincle real entre persones o elements.
Cenyint-nos a les propostes finalment ideades, la primera entén la relació entre centres educatius com un fet valuós i enriquidor. La generació d’un vincle que possibilita originar espais d’intercanvi d’experiències, metodologies, cultures, i, perquè no, de punts de vista. I, alhora, avantposar valors tan importants com el respecte, la cooperació i la diversitat entre professionals i entre l’alumnat.
Per la seva banda, la segona concep el contacte des d’una perspectiva més lúdica i tecnològica, sostinguda per l’element del joc. Una unió encertada entre dues peces que completa i dona a conèixer el funcionament correcte d’un circuit elèctric. Això converteix el contacte en una condició necessària per assolir l’objectiu del joc que, com és en el nostre cas, encén un llum.
En definitiva, entenem el contacte no només com una relació puntual, també una oportunitat de creixement compartit. Així, sigui entre persones, entre institucions o, també, entre materials, la implicació d’una connexió ens possibilita una nova i interessant via de comunicació i d’unió.
