CEE DR RAMON SURIÑACH I ESCOLA TOMÀS RAGUER
CEE DR RAMON SURIÑACH I ESCOLA TOMÀS RAGUER
EMPREMTES D’ART
Població: Ripoll
Nivells educatius: 6è d’Educació Primària i Educació Especial (Secundària)
Alumnat que hi participa: 36
Docents: Carles Batlle, Mercè Garcia, Catalina Leiva, Carme Palmerola, Marta Parcerisas i Eva Salomó
Assessorament del projecte: Roberta Bridda, Quique Giménez i Mercè Iglesias
Descripció del projecte:
A la primera sessió es realitza una dinàmica de presentació entre l’alumnat mitjançant un cabdell de llana. Aquesta activitat permet visualitzar el contacte entre nosaltres; fil a fil, es va teixint una xarxa visible que dibuixa els vincles entre nosaltres amb les formes que crea la llana sobre un plafó.
La segona sessió es dedica a presentar la temàtica del projecte, tot valorant els coneixements previs; es recullen idees, propostes i expectatives de l’alumnat.
La tercera sessió s’enfoca a treballar el contacte amb els materials. En aquest cas, els alumnes creen una barreja de sorra, fixador i pintura; en petits grups, fan una producció plàstica que captura textures, gestos i empremtes en forma de quadre.
Les dues sessions següents s’obren com a espais d’exploració. D’una banda, el fang convida a un diàleg íntim i individual, on cada alumne o alumna modela una peça pròpia. De l’altra, el cos entra en joc: el moviment esdevé llenguatge i el contacte es transforma en experiència compartida, ja sigui directe o mediat per objectes com els mocadors. Tot plegat, amb una mirada atenta al respecte envers els cossos i els seus límits.
Posteriorment arriba la maleta viatgera, un projecte coordinat entre totes les escoles que participen a Art i Escola. Tenim l’oportunitat de fer una trobada amb un grup del CEE de l’Estel, que ens fa entrega de la maleta i que es converteix en un moment de transmissió i connexió. A partir de l’objecte inicial, una pilota amb velcro proporcionada per ACVIC, s’obre un procés de recerca i imaginació. Les pilotes es transformen en eines de pintura que deixen rastres del seu pas en contacte amb diferents superfícies. Un cop seques, es prova d’unir-les sense èxit; finalment, es decideix agrupar-les amb reixes, generant una nova lectura del contacte i del no contacte, de la proximitat i la distància.
Per últim, ens endinsem en el món de les empremtes dactilars, creant personatges i imaginant formes, tot posant en valor que cada empremta és única i irrepetible.
Una de les sessions es destina a la preparació de la jornada d’alumnes, concebuda com un espai per compartir, mostrar i celebrar el camí recorregut.






















