"CAOS, QUIN CAOS? REVOLUCIÓ D'IDEES DEL (DES) ORDRE INTERPRETAT"

Etapa educativa: Cicle Mitjà d’Educació Primària
Docents implicats: Joan Palomeras Anglada (tutor) i Montse Francitorra Novella (mestra d’educació visual i plàstica).
Assessorament: Quim Moya
Alumnes que hi participen: 14
Temporització: 62 hores

A l’escola Els Pins entomem aquest projecte a través de l’experimentació, valorant les moltes possibilitats que la paraula caos ens brinda. No ens limitem a un sol treball o disciplina artística, ans el contrari, aprofitem aquesta paraula per transformar-la en múltiples oportunitats creatives.

Des d’un primer moment hem tingut en compte la transversalitat de la qual podíem dotar al projecte, fet que ens ha permès treballar des de diferents àrees com: llengua catalana i matemàtiques tot i que el pes fort del projecte s’ha portat a terme des de l’àrea d’educació visual i plàstica.

S’ha tingut especial cura en els materials i recursos que s’han proporcionat als alumnes, els autèntics artistes, per tal d’oferir-los un ambient adequat per a la materialització d’allò que desitgessin, provocant la descoberta de terrenys desconeguts fins ara i aprofitant el caos per tal de fer visible el seu interior. Hem obert portes a noves possibilitats creatives, hem destapat les ments i hem descobert nous horitzons.

Per tal d’acomplir els nostres objectius, hem observat obres d’alguns artistes (referents o no), on al nostre entendre, la paraula caos podia estar-hi present. Ens hem endinsat en un treball basat en la recerca i la temptativa, establint aquestes dues paraules com a eix vertebrador de la nostra experiència.

En aquest camí, hem descobert els artistes: Franz Kline, Ushio Shinohara, Jackson Pollock, Edvard Munch, Lee Krasner, Quim Moya, Helen Frankenthaler, Tess Muth i Amanda Newton.

Com més ens hem endinsat en el caos més interrogants han aparegut, fet que ha provocat el qüestionar significats i relacionar conceptes amb la pròpia pràctica. I ha estat en aquests moments de reflexió quan ens ha aparegut una nova paraula: el cosmos. L’hem identificat i hem intentat diferenciar-ho. Ens han sorgit preguntes com:

"Què és el caos per a mi?", "Què és el caos per a tu?" i "Què podia ser el caos per a l’artista?"

Hem debatut en els moments de conversa i ens hem donat l’oportunitat de portar aquest projecte a una dimensió més introspectiva fomentant l’escolta activa, l’empatia i el respecte.

Presentem el resultat final de la nostra experiència a través d’una síntesi visual, cuidant la selecció d’imatges, ritme i música, transmetent un cosmos acurat darrera un caos absolut.