COL·LEGI ROCAPREVERA. TORELLÓ
EL CAOS
Etapa educativa: Educació Infantil
Docents implicats: Maria Camprubí i Anna Ricart
Assessorament: Eli Soler
Alumnes que hi participen: 90
Temporització: 5 sessions. 2 setmanes
Primer de tot, vam introduir el tema a partir del conte “Sóc un artista”, de Marta Altés. Seguidament, tots els nens van demanar a les famílies què volia dir el caos i van sortir idees magnífiques i molt diferents: caos vol dir desordre, moltes coses apilades, molts cotxes que condueixen per tot arreu, molt soroll, no saber què passarà, etc.
Partint d’aquestes premisses, vam descobrir un artista que pinta d’una manera curiosa i caòtica: Jackson Pollock. Aquest pintor no pinta prement el pinzell sobre el paper sinó que esquitxa, fa regalims, trepitja el paper i pinta a sobre d’un paper molt i molt gran. Després de veure les seves obres i de veure alguns vídeos, vam decidir imitar-lo.
Més endavant, vam fer la dinàmica de la teranyina, a través de la qual els nens i nenes de la classe s’havien de passar un cabdell de llana, mentre es deien coses boniques: m’agrada ser el teu amic, m’agraden les teves abraçades, ets divertit, etc. Cadascú, en tirar el cabdell es quedava un extrem de manera que vam acabar fent una teranyina una mica caòtica. El més caòtic, però, va ser tornar a cargolar el fil!
Un altre dia, vam pintar d’una manera molt original: no sabíem com quedaria el dibuix fins al final de tot. Vam pintar amb llum! Per fer-ho, vam necessitar estar a les fosques, i vam fer servir un lot i els iPads. Va ser molt divertit i tots els dibuixos quedaven diferents.
Després de tants dies experimentant el caos, va sortir la proposta de tocar molts instruments a la vegada. Vam comprovar que no podíem diferenciar-los mentre tocàvem tots plegats, que no estàvem gaire tranquils i que si volíem parlar fluixet no ens sentíem perquè hi havia molt soroll, però també vam veure que, a mesura que passava l’estona, hi havia menys caos.
Finalment, vam tancar el projecte fent-nos un retrat desorganitzat: ens vam tirar una foto, la vam retallar i la vam tornar a enganxar d’una manera divertida. En general, vam arribar a la conclusió que caos vol dir moltes coses: xivarri, deixar les coses desendreçades, no saber què pot passar, etc. I es pot donar en moltes situacions: a la classe, al carrer, al pati, ho podem veure en fotos, ho podem fer mentre pintem i fins i tot cantant!
Etapa educativa: Educació Infantil
Docents implicats: Maria Camprubí i Anna Ricart
Assessorament: Eli Soler
Alumnes que hi participen: 90
Temporització: 5 sessions. 2 setmanes
Primer de tot, vam introduir el tema a partir del conte “Sóc un artista”, de Marta Altés. Seguidament, tots els nens van demanar a les famílies què volia dir el caos i van sortir idees magnífiques i molt diferents: caos vol dir desordre, moltes coses apilades, molts cotxes que condueixen per tot arreu, molt soroll, no saber què passarà, etc.
Partint d’aquestes premisses, vam descobrir un artista que pinta d’una manera curiosa i caòtica: Jackson Pollock. Aquest pintor no pinta prement el pinzell sobre el paper sinó que esquitxa, fa regalims, trepitja el paper i pinta a sobre d’un paper molt i molt gran. Després de veure les seves obres i de veure alguns vídeos, vam decidir imitar-lo.
Més endavant, vam fer la dinàmica de la teranyina, a través de la qual els nens i nenes de la classe s’havien de passar un cabdell de llana, mentre es deien coses boniques: m’agrada ser el teu amic, m’agraden les teves abraçades, ets divertit, etc. Cadascú, en tirar el cabdell es quedava un extrem de manera que vam acabar fent una teranyina una mica caòtica. El més caòtic, però, va ser tornar a cargolar el fil!
Un altre dia, vam pintar d’una manera molt original: no sabíem com quedaria el dibuix fins al final de tot. Vam pintar amb llum! Per fer-ho, vam necessitar estar a les fosques, i vam fer servir un lot i els iPads. Va ser molt divertit i tots els dibuixos quedaven diferents.
Després de tants dies experimentant el caos, va sortir la proposta de tocar molts instruments a la vegada. Vam comprovar que no podíem diferenciar-los mentre tocàvem tots plegats, que no estàvem gaire tranquils i que si volíem parlar fluixet no ens sentíem perquè hi havia molt soroll, però també vam veure que, a mesura que passava l’estona, hi havia menys caos.
Finalment, vam tancar el projecte fent-nos un retrat desorganitzat: ens vam tirar una foto, la vam retallar i la vam tornar a enganxar d’una manera divertida. En general, vam arribar a la conclusió que caos vol dir moltes coses: xivarri, deixar les coses desendreçades, no saber què pot passar, etc. I es pot donar en moltes situacions: a la classe, al carrer, al pati, ho podem veure en fotos, ho podem fer mentre pintem i fins i tot cantant!