COL·LEGI ESCORIAL. VIC
EL CAOS I EL NO CAOS
Etapa educativa: P5 d’Educació Infantil
Docents implicats: Moi Alsina, Mireia Erra, Roser Sierra, Imma Solà i Tina Vicente.
Assessorament: Natàlia Gonzalo
Alumnes que hi participen: 250
Per començar a introduir-los en el concepte demanem als infants què en saben del tema. Ens adonem que pràcticament ningú coneix el significat d’aquest mot, per tant els estimulem a demanar-ho a casa.
Comencem les activitats experimentant amb la pintura, a partir dels colors bàsics, i els estimulem perquè explorin fins a trobar diferents colors. Utilitzem diversos suports (paper, cartró, oueres, etc.), diferents tècniques (pinzells, pals, bufant, fent decantació), amb l’objectiu d’aprendre com reacciona la pintura i aconseguir domini de les barreges.
Finalment pintem sobre fusta de manera individual seguint les tècniques esmentades. Pintem cada fusta i cada alumne l’enganxa sobre un suport gran. D’aquesta forma obtenim un mural treballant en equip. Amb totes aquestes activitats, parlem dels resultats de les obres, de les barreges i ells comencen a comprendre els termes caos i no caos diferenciant l’ordre del desordre, els crits del silenci, els gargots de les línies rectes, estar enfadat d’estar tranquil.
Una altra activitat molt visual i manipulativa consisteix en teixir amb fil la tanca del seu pati. Per a l’ordre o no caos, un teixit recte, i per al caos, un teixit totalment desordenat, també combinant els colors primaris i el verd.
També decorem un drac de roba, després d’explicar la llegenda de Sant Jordi, i ens adonem que el drac provoca el caos al poble. A sobre del llom del drac fem un collage, el caos, i fem un acabat amb serrell enganxant fils de forma ordenada, no caos. Després fem ballar el drac provocant el caos.
Des de la vessant musical escoltem un àudio dels minuts previs a un concert de música clàssica: el moment de l'afinació dels instruments, on el violí dóna el "LA" i tots els músics afinen. Es produeix un caos musical, ja que el resultat és que "no sona bé, la música no ens explica res" (diuen els alumnes). Tots els instruments sonen barrejats sense ordre ni concert.
Immediatament després escoltem una altra peça: la simfonia del rellotge de Hydn, que és la personificació de l'ordre i la musicalitat.
Els alumnes poden escoltar clarament la diferència entre el caos i el no caos.
Etapa educativa: P5 d’Educació Infantil
Docents implicats: Moi Alsina, Mireia Erra, Roser Sierra, Imma Solà i Tina Vicente.
Assessorament: Natàlia Gonzalo
Alumnes que hi participen: 250
Per començar a introduir-los en el concepte demanem als infants què en saben del tema. Ens adonem que pràcticament ningú coneix el significat d’aquest mot, per tant els estimulem a demanar-ho a casa.
Comencem les activitats experimentant amb la pintura, a partir dels colors bàsics, i els estimulem perquè explorin fins a trobar diferents colors. Utilitzem diversos suports (paper, cartró, oueres, etc.), diferents tècniques (pinzells, pals, bufant, fent decantació), amb l’objectiu d’aprendre com reacciona la pintura i aconseguir domini de les barreges.
Finalment pintem sobre fusta de manera individual seguint les tècniques esmentades. Pintem cada fusta i cada alumne l’enganxa sobre un suport gran. D’aquesta forma obtenim un mural treballant en equip. Amb totes aquestes activitats, parlem dels resultats de les obres, de les barreges i ells comencen a comprendre els termes caos i no caos diferenciant l’ordre del desordre, els crits del silenci, els gargots de les línies rectes, estar enfadat d’estar tranquil.
Una altra activitat molt visual i manipulativa consisteix en teixir amb fil la tanca del seu pati. Per a l’ordre o no caos, un teixit recte, i per al caos, un teixit totalment desordenat, també combinant els colors primaris i el verd.
També decorem un drac de roba, després d’explicar la llegenda de Sant Jordi, i ens adonem que el drac provoca el caos al poble. A sobre del llom del drac fem un collage, el caos, i fem un acabat amb serrell enganxant fils de forma ordenada, no caos. Després fem ballar el drac provocant el caos.
Des de la vessant musical escoltem un àudio dels minuts previs a un concert de música clàssica: el moment de l'afinació dels instruments, on el violí dóna el "LA" i tots els músics afinen. Es produeix un caos musical, ja que el resultat és que "no sona bé, la música no ens explica res" (diuen els alumnes). Tots els instruments sonen barrejats sense ordre ni concert.
Immediatament després escoltem una altra peça: la simfonia del rellotge de Hydn, que és la personificació de l'ordre i la musicalitat.
Els alumnes poden escoltar clarament la diferència entre el caos i el no caos.