ESCOLA SENTFORES.VIC
EL BUIT I L'ESPAI
Nivell educatiu: Educació Infantil
Docents implicats: Rosa M. Montàñez Urgell.
Assessorament: Anna Dot.
Alumnes que hi participen: 60
L’equip d’Educació Infantil de l’Escola Sentfores decidim treballar el buit que deixen les pèrdues.
Comencem amb la lectura d’un fragment del conte El conillet de color de núvol de l’autor vigatà Manel Riera. La Laia ha perdut el seu conillet de peluix color de núvol. Nosaltres aturem la lectura del relat quan la família és conscient de la pèrdua del conillet i malgrat que el busquen no el troben.
Deixem el desenllaç de la història del conillet i la Laia a mitges per tal d’identificar-nos amb el personatge que ha perdut una cosa, i començar així, a parlar i a documentar dibuixant les molt diverses coses que perdem nosaltres. Tenim un bloc a classe, i sempre que algú perd o recorda haver perdut alguna cosa, arrenquem una pàgina d’una llibreta que progressivament va quedant buida. A mesura que treballem sobre el concepte de la pèrdua i el buit que ens deixa el que hem perdut, apareixen idees tan interessants com les de perdre no només objectes, sinó també persones i animals que estimem, perdre coses intangibles com idees, records o el temps, o estats anímics com la paciència, l’energia o la gana. També ens adonem, que hi ha coses que perdem per sempre, i d’altres que recuperem.
El procés del nostre treball queda reflectit en els tres diaris d’aula, que parteixen de la mateixa idea però agafen camins diferents segons les decisions, idees, opinions i edat dels infants de cada grup-classe.
Una vegada finalitzat el nostre projecte, acabarem la lectura d’El conillet de color de núvol, i convidarem l’autor, que ens explicarà per què va escriure un conte sobre el buit que sentim quan perdem alguna cosa.
Nivell educatiu: Educació Infantil
Docents implicats: Rosa M. Montàñez Urgell.
Assessorament: Anna Dot.
Alumnes que hi participen: 60
L’equip d’Educació Infantil de l’Escola Sentfores decidim treballar el buit que deixen les pèrdues.
Comencem amb la lectura d’un fragment del conte El conillet de color de núvol de l’autor vigatà Manel Riera. La Laia ha perdut el seu conillet de peluix color de núvol. Nosaltres aturem la lectura del relat quan la família és conscient de la pèrdua del conillet i malgrat que el busquen no el troben.
Deixem el desenllaç de la història del conillet i la Laia a mitges per tal d’identificar-nos amb el personatge que ha perdut una cosa, i començar així, a parlar i a documentar dibuixant les molt diverses coses que perdem nosaltres. Tenim un bloc a classe, i sempre que algú perd o recorda haver perdut alguna cosa, arrenquem una pàgina d’una llibreta que progressivament va quedant buida. A mesura que treballem sobre el concepte de la pèrdua i el buit que ens deixa el que hem perdut, apareixen idees tan interessants com les de perdre no només objectes, sinó també persones i animals que estimem, perdre coses intangibles com idees, records o el temps, o estats anímics com la paciència, l’energia o la gana. També ens adonem, que hi ha coses que perdem per sempre, i d’altres que recuperem.
El procés del nostre treball queda reflectit en els tres diaris d’aula, que parteixen de la mateixa idea però agafen camins diferents segons les decisions, idees, opinions i edat dels infants de cada grup-classe.
Una vegada finalitzat el nostre projecte, acabarem la lectura d’El conillet de color de núvol, i convidarem l’autor, que ens explicarà per què va escriure un conte sobre el buit que sentim quan perdem alguna cosa.
