EEE RAMON SURIÑACH I ESCOLA TOMÀS RAGUER. RIPOLL
PLE DE BUIT
Nivell educatiu: Educació Especial i 6è d’Educació Primària
Docents implicats: Vanessa Clavaguera, Neus Colomer, Ignàsia Duran, Lluïsa Martín, Anna Maria Monells, Cutsi Pagès, Montse Pairó, Ramon Prat, Eva Salamó i Marta Xicota.
Assessorament: M. Sol Roca, amb la col·laboració de Pep Padrós.
Alumnes que hi participen: 62
Després de proposar una reflexió sobre el buit i escriure a la pissarra unes frases espontànies expressantaquest concepte, veiem un interès en la recerca del buit en diferents àmbits, en el nostre cos, en les accions, en els objectes, en les emocions, en l’espai escolar i en el paisatge.
Prenem consciència del fet d’ocupar l’espai, com el transitem i com el modifiquem amb les diferents maneres d’ocupar-lo. Observem aquest buit, com el dibuixem amb el cos i com el determinen els objectes. Observem l’absurditat de moltes accions quan el buit fa acte de presència. Com vivim emocionalment el buit en les nostres relacions quan ja no existeix la comunicació o la vida, quan manquen les paraules. També apareix el concepte del buit per a moltes persones que han hagut de deixar les seves cases, pobles, ciutats i països i marxar cap a altres llocs.
També busquem el buit en el paisatge, convidem a Pep Padrós perquè ens ajudi a fer més visibles totes les sensacions i percepcions que ens ofereix la natura.
El guiatge de Pep Padrós ens va permetre endinsar-nos en una altra dimensió, una dimensió en la que el llenguatge verbal perd part de la seva força. La força rau en poder obrir i estar atents als nostres sentits per poder percebre allò que és imperceptible a primer cop d’ull. Prendre consciència, escoltar, sentir el llenguatge del propi cos per copsar el que no veiem.
D’aquesta manera ens hem pogut endinsar en el buit a la natura. El buit d’una soca, el buit d’una bassa d’aigua, el buit d’una petjada, el buit d’un pal que ja no hi és, el buit d’una closca de cargol enterrat enmig del fang, el buit d’una cruïlla de camins... Buits que esdevenen plens d’energia.
Nivell educatiu: Educació Especial i 6è d’Educació Primària
Docents implicats: Vanessa Clavaguera, Neus Colomer, Ignàsia Duran, Lluïsa Martín, Anna Maria Monells, Cutsi Pagès, Montse Pairó, Ramon Prat, Eva Salamó i Marta Xicota.
Assessorament: M. Sol Roca, amb la col·laboració de Pep Padrós.
Alumnes que hi participen: 62
Després de proposar una reflexió sobre el buit i escriure a la pissarra unes frases espontànies expressantaquest concepte, veiem un interès en la recerca del buit en diferents àmbits, en el nostre cos, en les accions, en els objectes, en les emocions, en l’espai escolar i en el paisatge.
Prenem consciència del fet d’ocupar l’espai, com el transitem i com el modifiquem amb les diferents maneres d’ocupar-lo. Observem aquest buit, com el dibuixem amb el cos i com el determinen els objectes. Observem l’absurditat de moltes accions quan el buit fa acte de presència. Com vivim emocionalment el buit en les nostres relacions quan ja no existeix la comunicació o la vida, quan manquen les paraules. També apareix el concepte del buit per a moltes persones que han hagut de deixar les seves cases, pobles, ciutats i països i marxar cap a altres llocs.
També busquem el buit en el paisatge, convidem a Pep Padrós perquè ens ajudi a fer més visibles totes les sensacions i percepcions que ens ofereix la natura.
El guiatge de Pep Padrós ens va permetre endinsar-nos en una altra dimensió, una dimensió en la que el llenguatge verbal perd part de la seva força. La força rau en poder obrir i estar atents als nostres sentits per poder percebre allò que és imperceptible a primer cop d’ull. Prendre consciència, escoltar, sentir el llenguatge del propi cos per copsar el que no veiem.
D’aquesta manera ens hem pogut endinsar en el buit a la natura. El buit d’una soca, el buit d’una bassa d’aigua, el buit d’una petjada, el buit d’un pal que ja no hi és, el buit d’una closca de cargol enterrat enmig del fang, el buit d’una cruïlla de camins... Buits que esdevenen plens d’energia.
