Skip to main content

EL JOC | 2020-2021

 david torrents bruumruum 1 1100x734EL JOC

El joc és una activitat universal innata. Present al llarg de la història de la humanitat en totes les civilitzacions. Hi ha evidències del joc des de fa milers d’anys; filòsofs grecs com Plató i Aristòtil ja van reconèixer el valor de l’activitat lúdica com a instrument per preparar-se per a la vida adulta.

Podríem descriure el joc des de moltes perspectives. Podríem dir que el joc és una activitat espontània, moguda per la curiositat i que aporta satisfacció.
També podríem afirmar que el joc lliure fomenta l’autoestima, l’autocontrol, afavoreix la comunicació, l’agilitat i la destresa, i que és fonamental per al desenvolupament i l’aprenentatge en totes les edats.

L’esser humà aprèn a ser, jugant a ser-ho. Jugar per descobrir el cos, l’entorn, el moviment, l’altre, la societat.

El joc és un element socialitzador, estableix rols i els modifica. Estableix límits i els qüestiona. Fomenta els lligams afectius entre pares i mares, entre mestres i alumnes, entre companys.
El joc fomenta la creativitat, permet buscar diferents solucions per encarar un problema. Fomenta la imaginació.
Jugar imita. Jugar és un assaig. Jugar és l’expressió de les emocions que portem a dins.
Jugar permet parlar del passat i del futur. Imaginar què passarà, recuperar la memòria dels avis.
Jugar és una actitud. Una manera d’entendre la vida. Ens repta a utilitzar la nostra ment: el pensament, el llenguatge, la fantasia.
Des de molts àmbits es reivindica la importància d’una actitud lúdica al llarg de tota la vida. Totes les etapes de la vida necessiten i utilitzen el joc, i cada etapa té els seus propis mecanismes i jocs per excel·lència.
El joc és un dret reconegut per les Nacions Unides.

El joc pot ser en el teatre, en la música, en el cinema, en l’acció i la performance o en una pintura col·lectiva. En la narrativa, en la improvisació.
El joc va ser clau durant les avantguardes del segle XX i és un pilar fonamental de l’art contemporani, facilitant una renovació contínua de la creativitat artística.

De fet, l’experiència artística es pot entendre com una acció lúdica, com un procés de simbolització i una proposta participativa que fomenta la comunicació activa amb el receptor.
Trobem el joc en la metodologia de l’artista. O en obres que el provoquen, incitant la participació de l’espectador per a ser completades. Està a l’arquitectura d’urbanistes que plantegen ciutats més amables i integradores i també a la improvisació d’un grup de jazz.

Ja sabem que el joc, com a catalitzador de l’aprenentatge, és una de les estratègies més utilitzades en l’educació i ha estat sempre present a Art i Escola com a metodologia, per parlar de l’art i per activar la creativitat i la imaginació. Hi és implícit. En aquesta edició, però, proposem el joc com a tema. Proposem parlar del joc en sí mateix.

Qui juga i amb qui? A què juga? I perquè serveix, jugar?
Quants cops al dia proposem una petita acció que comporta el joc? Un acudit, una endevinalla, un recorregut determinat, una comunicació amb l’altre. A través de les xarxes socials en forma de meme, en forma de proposta de whatsapp. Mentre mengem, mentre caminem, reptes que ens proposem a nosaltres mateixos...

Per tot això i molt més... Esteu preparats? Comença el joc!

Jugar és una actitud existencial, una manera concreta d’abordar la vida
 
Martine Mauriras-Busquet, doctora en ciències humanes i psicosociòloga de la UNESCO

 

L’humà només és humà quan juga

F. Von Shiller, dramaturg, filòsof i historiador.


ALGUNS ARTISTES QUE PARLEN DEL JOC

Alexander Calder
https://www.wikiart.org/es/alexander-calder

Antoni Miralda – Vàries obres basades en la creació de rituals. Com el casament de l’estàtua de Colom de Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat de Nova York.

Ben Vautier
https://www.moma.org/artists/6115#works
http://xcentric.cccb.org/es/participantes/fitxa/ben-benjamin-vautier/224961

Bestué-Vives: I molt especialment la sèrie “Acciones en casa”: https://aresvisuals.net/fichas/20_bestue_vives/

Christian Marclay
https://elpais.com/cultura/2019/04/05/babelia/1554477045_957016.html
https://www.macba.cat/es/exposiciones-actividades/exposiciones/christian-marclay-composiciones

Clara Nubiola
http://www.claranubiola.com/

Carlos Pazos
http://www.carlospazos.com/

David Ymbernon – En tota la seva trajectòria, un exemple és el món de Latung La La
https://fluor.ara.cat/talentstalentosos/viatje-univers-David-Ymbernon-obres_0_2246175445.html

Diego del Pozo
http://www.archivodecreadores.es/creadores/diego-del-pozo-2015

Eugenio Ampudia
http://www.eugenioampudia.net/

Jean Tinguely o Niki de Saint Phalle - https://www.myswitzerland.com/es-es/descubrir-suiza/espacio-jean-tinguely-niki-de-saint-phalle/ . La seva obra i també com a inspiradors de propostes com Guixot de 8 o Katakrak

Lygia Clark – inspiradora de molts altres artistes en el camp sensorial i experimental.
“objetos relacionales” - http://www.theartwolf.com/exhibitions/lygia-clark-moma-2014-es.htm

Maider López
https://www.maiderlopez.com/

Marcel Duchamp, L.H.O.O.Q. - https://historia-arte.com/obras/l-h-o-o-q-de-duchamp Proposem fer un cop d’ull en aquesta obra concreta, malgrat que Duchamp, com a icona del dadaisme, és juganer en tots els sentits.

Olafur Eliasson
https://www.olafureliasson.net/

Rafael Bianchi
https://onmediationplatform.com/docs/entrevista-a-rafel-g-bianchi/

Tere Recarens
http://tere.cat

Wolf Vostell
https://www.museoreinasofia.es/coleccion/autor/vostell-wolf

Yayoi Kusama
https://www.wikiart.org/es/yayoi-kusama

Zanele Muholi
https://www.tate.org.uk/whats-on/tate-modern/exhibition/zanele-muholi

Obres concretes:

Francis Alys – Children games: http://francisalys.com/category/childrens-games/

Jen Lewin - The Pool: https://www.jenlewinstudio.com/portfolio/the-pool/

David Torrents – Instal·lació BruumRuum! A la Plaça de les Glòries de Barcelona

Jocs, joguines i videojocs en el cinema:

  • Pinocho (Hamilton Luske i Ben Sharpsteen, 1940)
  • The Sting (George Roy Hill, 1973)
  • Casino (Martin Scorsese, 1995)
  • Jumanji (Joe Johnston, 1995)
  • Toy story (John Lasseter, 1995)
  • Lara Croft: Tomb Raider (2001) – Com a icona de les adaptacions de videojocs al cinema.
  • Bend It Like Beckam (Gurinder Chadha, 2002)
  • El metodo (Marcelo Piñero, 2005) - Adaptació al cinema de l’obra de teatre El Mètode Grönholm de Jordi Galceran (2003)
  • The Honger games (Gary Ross, Tetralogia, 2008)
  • Ready Player One (Steven Spielberg, 2018)

Algunes referències i bibliografia:
Javier Abad i Ángeles Ruiz de Velasco. L’espai com a tercer docent. Com fer de l’espai domèstic un lloc d’oportunitats.

Abad, J. “Experiencia Estética y Arte de Participación: Juego, Símbolo y Celebración”.

Abad, J i Ruiz de Velasco, A. “Se juega a aprender, no se aprende a jugar.”
Teresa Gutiérrez Parra, “El juego en el arte moderno y contemporáneo”

Alejandro Barreto “El proceso lúdico, la creatividad y el juego en el arte”

Ernesto Neto “Jugar, Sentir y Experimentar”

EL JUEGO DEL ARTE. Pedagogías, arte y diseño. Fundación Joan March. Madrid. Del 22 de març al 23 de juny 2019.

Art i Joc. (2009) Textos per les Arts Contemporànies. H.AAC. Vic: Eumo.

Bordes, J. (2007). La infancia de las vanguardias. Sus profesores desde Rousseau a la Bauhaus. Madrid: Cátedra.

P. Lagarriga, Dídac. (2000). Sic. Allò que escolto a l’atzar d’aquella gent que llança frases. Vic: Eumo Editorial.

Torrents, D. (2002). Ai, ai, ai. Zzzzz, bummm (Narratives zero). Vic: Eumo Editorial.


* Imatge introductòria: David Torrents – Instal·lació BruumRuum! A la Plaça de les Glòries de Barcelona
caixalogos ae07 horitzontal
© 2011 ART I ESCOLA
Tots els continguts han estat elaborats per les institucions, escoles i persones participants a ART i ESCOLA
Web realitzat per ACVic Centre Arts Contemporànies