CONTACTE | TEMÀTICA I REFERENTS
CONTACTE
A l’altre costat de la pell
Els humans som éssers socials per naturalesa i les relacions interpersonals juguen un paper crucial en el nostre desenvolupament integral. Des d’una perspectiva evolutiva, la supervivència de la nostra espècie s’ha basat en la col·laboració a l’hora de procurar el menjar, la protecció i la criança dels fills. Aquesta necessitat de pertinença a un col·lectiu està totalment arrelada a la nostra biologia.
El contacte social ens aporta benestar emocional, salut mental, creixement personal i també ens ajuda a desenvolupar la identitat pròpia. En la piràmide del psicòleg Abraham Maslow, les necessitats de contacte i afiliació estan al tercer nivell, just per sota de les necessitats fisiològiques i de seguretat.
Per tot això, aquest curs us proposem investigar el contacte. Per investigar la comunicació. La comunicació verbal i no verbal, les paraules, la correspondència, els gestos, el llenguatge corporal... El contacte físic, les abraçades, petons, cops i empentes... El suport emocional, i per tant, la protecció i el benestar.
Si parlem de contacte, parlem de la frontera subtil on la nostra pell es troba amb el món i s’hi relaciona, allò que ens defineix com a jo i ens diferencia de l’altre, allò que ens defineix com a jo i ens situa en un espai. I parlar de contacte pot portar a parlar de traspassar el límit, travessar la frontera.
Com ens relacionem? Quan i com ens agrada tocar, quan i com ens agrada que ens toquin? Si parlem de contacte, caldrà parlar de límits, de consentiment, del fet que “només sí és sí”.
La nostra llengua té expressions molt boniques relacionades amb aquest concepte; podem “parlar amb tacte”, tenir una relació “frec a frec” amb una altra persona o “buscar-li les pessigolles”, i són tres maneres ben diferents de relacionar-nos-hi.
Però també hi ha contacte en allò que no es pot tocar. En una mirada que crea vincle, en el fil invisible que teixeix una conversa, en la connexió entre dues idees que porten a generar-ne una de nova. Podem indagar en els mètodes de comunicació que utilitzem;, la correspondència, les xarxes socials, els mitjans de comunicació. Un enllaç, un codi QR, un cable transmissor, els satèl·lits artificials.
El joc és un gran amic del contacte. I el joc és un clar aliat de l’art. En l’art, el traç porta implícit el contacte. Cada obra pictòrica o escultòrica és l'empremta d'un contacte, el record tangible d'una trobada entre una intenció i una matèria. I, per sobre de tot, hem de parlar de les arts escèniques, de la dansa contemporània, de l’art de l’acció i la performance. La capoeira, el judo, la lluita. Els castells i els balls tradicionals.
Explorar el contacte és, per tant, explorar quelcom que ens fa humans. És indagar en la trobada i en la separació, en la presència i en l'absència, en l'empremta que deixem en els altres i en el món. És el punt exacte on neix la relació, l'emoció i, en definitiva, la creació.
ALGUNS ARTISTES PER OBRIR LA MIRADA:
Arts visuals:
- L’Art relacional
- La Internacional Situacionista
- El Mail Art o l’Art Postal, com a moviment artístic. O artistes que treballen la correspondència entre ells per generar l’obra conjuntament.
- Correspondència escrita i escultòrica entre Louise Bourgeois i Alina Szapocznikow
- Helena Almeida
- Francis Alys
- Pedro Cabrita Reis
- Eva Fàbregas
- Santiago Cirugeda, Recetas Urbanas
- Dora García
- Andy Goldsworthy
- Núria Güell
- Cristina Iglesias
- Bronwyn Katz
- Rafael Lozano-Hemmer
- Antoni Miralda
- Nandipha Mntambo
- Mireia Sallarès
- Eulàlia Valldosera
- Desenho habitado, d’Helena Almeida (1977)
- Gnaw, de Janine Antoni (1992)
- Paisatges humans, d’Isabel Banal i Fina Miralles (2010) – Isabel Banal exposarà a ACVIC de febrer a abril de 2026
- BCN sobre ruedas, de Basurama amb Makeatuvida (2009)
- Prenez soin de vous, de Sophie Calle (1953)
- Objetos relacionais, de Lygia Clark (1920-1988)
- Weather Project, d’Olafur Eliasson (2003)
- Carryng Society, de Pepe Espaliu (1992)
- Arxiu Cabanyal, de Patricia Gómez i María Jesús González (2007-2008)
- Body object series, d’Ann Hamilton (1984-1991)
- Himinglæva (L’arpa del vent), d’Elín Hansdóttir (2022)
- Undercurrent (red) (2008) o Turbulence (2012), de Mona Hatoum, entre altres de l’artista.
- Without title 1998, Latexballoon/Air/Museum de Hans Hemmert (1998)
- Inflammatory Essays de Jenny Holzer (1979-1982)
- Anthropologie de l’epoque bleu, de Yves Klein (1960)
- Encontre i Marges i Fronteres (2013) de Jordi Lafon, entre altres obres
- NUD Cycladic, de Sarah Lucas (2009-10)
- On fait ensemble, d’Ato Malinda (2010)
- Untitled (Glass on Body Imprints), d’Ana Mendieta (1972)
- Turbulent de Shirin Neshat (1989)
- Monólogo jardín (2010) o Test de conversación (2010) de Javier Peñafiel
- Guixar amb el Pirineu, de Perejaume (1999)
- My little piece of privacy, de Niklas Roy (2010)
- Incharse como (2022) i bona part de la trajectòria d’Anna Irina Russell
- Us (1995) i After (2007-20012), de Vaneska Soares
- Wielkie Brzuchy, de Alina Szapocznikow (1968)
- Sense títol (pavillon, table and puzzle representing the famous painting by Delacoix La Liberte Guidant le peuple) de Rirkrit Tiravanija (2006)
- Bearing fruit of fondness, de Shen Xin (2025)
Arts sonores, escèniques i performatives:
- Marina Abramović
- Pina Bausch
- Trisha Brown
- Janet Cardiff i George Bures Miller
- Xavier Le Roy
- Post-Op
- El teatre físic de DV8 Physical Theatre
- Hyundai comission, Tania Bruguera (2018-19)
- Bodies in urban spaces, de Willi Dorner (2014-2021)
- Tap and Touch Cinema, de Valie Export (1968)
- I felt like I knew you, de George Ferrandi (2012)
- Els segadors, Coco Fusco (2021)
- Bliz-aard Ball Sale, de David Hammons (1983)
- Art/Life One Year performance. 1983-1984, de Tehching Hsieh i Linda Montano
- Skatepark (2023) o Evaporated landscapes (2009) de Mette Ingvartsen
- Paso doble, de Josef Nadj i Miquel Barceló (2006)
- R. S. V. P. de Senga Nengudi (1975-76)
- Cut piece, Yoko Ono (1964)
- Divisor, de Lygia Pape (1968-2011)
- Meat Joy, de Carolee Schneemann (1964)
- Línea de 160 cm tatuada sobre 4 personas, de Santiago Sierra (2000) entre altres de l’artista.
- Matress performances (carry that weight) d’Emma Sulkowicz (2014-15)
- La prótesis que dirigió al órgano contra sí mismo, Hac Vinent (2020)
Textos:
- Te mando este rojo cadmio..., John Berger i John Christie, Ed. Actar, 2000
- Contar es escuchar. Sobre la escritura, la lectura, la imaginación. Ursula K. Le Guin, Trad. Martín Schifino. Madrid: Círculo de tiza, 2018
Solo soy barro. Cedo. Trato de acomodarme. Y así cuando la gente y las cosas enormes y pesadas se marchan, no han cambiado, salvo porque tienen barro en los pies, pero yo sí he cambiado. Sigo aquí y sigo siendo barro, pero estoy llena de pisadas y huecos hondos y huellas y alteraciones. Me han cambiado. Tú me cambias.
- Puntos de Con-Tacto, Fefa Vila Núñez. #Re-visiones 11/2021, Universidad Complutense de Madrid.
A partir de l’exposició que va comissariar a la Universitat Miquel Hernandez d’Elx el 2021, Con Tacto. Políticas y poéticas de la tocabilidad
Pel·lícules i documentals:
- Love, Simon, de Greg Berlanti (2018)
- Searching, d’Aneesh Chaganty (2018)
- Inside out, de Peter Docter (2015)
- Babel, d’Alejandro González Iñarritu (2006)
- Crash, de Paul Haggis (2004)
- Amélie, de Jean-Pierre Jeunet (2001)
- Her, de Spike Jonze (2013)
- Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera (2003) i Hierro 3 (2004) de Kim Ki-duk
- Into the wild, de Sean Penn (2007)
- Retrat d’una dona en flames, de Celine Sciamma (2019)
- Cuerdas, curtmetratge de Pedro Solís (2014)
- Wall-E, d’Andrew Stanton (2008)
- Dogville, de Lars Von Trier (2003)
- Infància sobreexposada, documental de Sense Ficció de TV3, de Núria Bigas i Jordi Rovira (2025)
- Childhood 2.0, documental de Robert Muratore (2020)
