ART I ESCOLA 16
FRONTERA
La frontera és una línia, però mai no és només una línia. És el lloc on una cosa acaba i una altra comença; el límit entre cossos, formes de viure, llengües o territoris. Pot ser una ratlla dibuixada sobre un mapa o una presència invisible que ordena qui pertany i qui queda fora. Hi ha fronteres naturals —mars, muntanyes, rius, deserts— i fronteres artificials, construïdes per decisions polítiques, guerres o interessos econòmics. Però fins i tot les fronteres aparentment naturals són també una construcció humana: una manera d’organitzar, dividir i interpretar el món.
La frontera no és només separació; també pot ser espai de contacte, de mestissatge i d’intercanvi. Les fronteres naturals sovint esdevenen llocs de pas, de traducció i de barreja: territoris ambigus on conviuen diferents bandes i on neixen llengües híbrides, memòries compartides i identitats mestisses. Com en matemàtiques, la frontera és aquell conjunt de punts que separa interior i exterior però que, alhora, pertany una mica a tots dos llocs. Qualsevol aproximació a una frontera conté simultàniament dins i fora.
Però les fronteres artificials no afecten tothom de la mateixa manera. Hi ha cossos que les travessen amb facilitat i d’altres que hi queden atrapats. En el món contemporani, la llibertat de moviment és profundament desigual: les migracions del nord cap al sud formen part de la normalitat global, mentre que moltes persones que intenten desplaçar-se del sud cap al nord ho fan arriscant la vida. El mar Mediterrani, convertit alhora en frontera i en fossa comuna, és una de les imatges més brutals d’aquesta desigualtat.
Quan parlem de fronteres polítiques també parlem de violència: murs, tanques, vigilància, deportacions i morts. D’una economia de la seguretat que converteix el control migratori en negoci, alimentada per empreses armamentístiques i organismes com Frontex, que tecnifiquen i militaritzen el límit. La frontera esdevé així no només un espai geogràfic, sinó també un mecanisme de selecció: decidir qui pot passar, qui ha d’esperar i qui queda exclòs.
Però també existeixen fronteres invisibles. Fronteres construïdes a través dels prejudicis, dels privilegis o de les normes socials que determinen què és acceptable i què queda fora. Hi ha fronteres que no es poden tocar però que condicionen igualment la manera com ens movem pel món: diferències de classe, de raça, de gènere o d’origen que separen uns cossos dels altres sense necessitat de murs físics. També hi ha fronteres internes, silencioses, entre allò que desitgem i allò que ens permetem imaginar o viure. L’educació, la por, la culpa o la vergonya sovint dibuixen límits invisibles dins nostre.
Fins i tot l’art pot esdevenir una frontera: un espai que separa realitat i ficció, intimitat i exposició, paraula i silenci. Però també un lloc des d’on qüestionar els límits imposats, travessar-los o fer-los visibles. L’art pot obrir escletxes allà on semblava que només hi havia murs.
La frontera també existeix en l’àmbit íntim. Hi ha fronteres entre tu i els altres, entre el que mostrem i el que amaguem, entre la vulnerabilitat i la protecció. La pell és frontera: el lloc on el cos entra en contacte amb el món. També ho és la memòria, que separa allò que recordem del que intentem oblidar. Habitem fronteres emocionals constantment: entre la por i el desig, entre la proximitat i la distància, entre la necessitat de pertànyer i la necessitat de preservar un espai propi. Hi ha fronteres que protegeixen i fronteres que empresonen, n’hi ha que imposen límits i n’hi ha que permeten transformar-se.
ALGUNS ARTISTES PER OBRIR LA MIRADA:
FRONTERES POLÍTIQUES I SOCIALS
• Antoni Abad i Glòria Martí. BarcelonaAccessible (2006).
• Antoni Muntadas. On Translation (1995–).
• Amine Asselman. Border Aesthetics (2015).
• Daniela Ortiz. Jus Sanguinis (2016); Anti-colonial Monuments (2018).
• Diana Padrón. Cartografías contingentes (2020).
• Emily Jacir. Where We Come From (2001–2003).
• Forensic Architecture. Liquid Traces (2014).
• Francis Alÿs. The Green Line (2004–2005); Don’t Cross the Bridge Before
You Get to the River (2008).
• Francesc Torres. Llibre de frontera (1996).
• Mireia Sellarès. El meu visat de model (2005).
• Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra.
• Nancy Garín. Contraimaginarios de la frontera.
• Núria Güell. Ayuda humanitaria (2008–2013); Apátrida por voluntad propia
(2015–2016); Análisis sobre el discurso (2016).
• Ramon Parramon, Maral Mikirditsian i Laia Solè (comissariat). Apamar:
cartografies, mètriques i polítiques de l’espai (2010–2011).
• Ronald Rael i Virginia San Fratello. Teeter-Totter Wall (2019).
• Rogelio López Cuenca. Traverser (1989).
• Santiago Sierra. 245 m2 (2006).
• Sergi Cámara. La frontera sud.
• Shilpa Gupta. There Is No Border Here.
• Spy. Barrier (2020).
• Tania Bruguera. Immigrant Movement International (2011–2015).
• Torolab. La región de los pantalones transfronterizos (2004–2005).
FRONTERES DEL COS I IDENTITAT
• Ana Mendieta. Untitled (diverses peces).
• Esther Ferrer. Performances sobre distància, espai i presència.
• Krzysztof Wodiczko. Guests (2009).
• Lygia Clark. Máscaras sensoriais (1967).
• Marina Abramović i Ulay. Imponderabilia (1977).
• Pepe Espaliú. Carrying (1992).
• Rebecca Horn. Finger Gloves (1972).
FRONTERES DE L’ESPAI
• Christo i Jeanne-Claude. Running Fence (1976).
• Do Ho Suh. Home Within Home (2013).
• Gordon Matta-Clark. Splitting (1974).
• Javier Téllez. One Flew Over the Void (Bala Perdida) (2005).
• JR. Kikito (2017).
• Kader Attia. The Repair from Occident to Extra-Occidental Cultures (2012).
• Luz Broto. Abrir un agujero permanente (2015).
• Mona Hatoum. Hot Spot (2006).
• Nora Ancarola. Panòptic_frontera 601 (2019).
• Richard Misrach i Guillermo Galindo. Border Cantos (2016).
• Teresa Margolles. La promesa (2012).
FRONTERES DEL TERRITORI
• Ai Weiwei. Human Flow (2017); Law of the Journey (2017).
• Alighiero Boetti. Mappa (1971–1994).
• Bouchra Khalili. The Mapping Journey Project (2008–2011).
• Clara Garí. Ruta Walter Benjamin.
• Francesc Abad. El Camp de la Bota; La memòria és un paisatge.
• Hamish Fulton. Caminades (Walking Works).
• Janet Cardiff. Walks (des dels anys noranta).
• Jordi Lafon. Marges i fronteres (2013).
• Naucoclea. Grand Tour.
• Richard Long. A Line Made by Walking (1967).
• Trevor Paglen. Cartografies de la vigilància.
• Ursula Biemann. Sahara Chronicle (2006–2009).
• Yto Barrada. A Life Full of Holes: The Strait Project (1998–2004).
LLIBRES, CONTES I TEXTOS
• Gloria Anzaldúa. Borderlands / La Frontera: The New Mestiza (1987).
• Marc Augé. No-llocs. Introducció a una antropologia de la sobremodernitat
(1992).
• Bachelard, Gaston. The Poetics of Space (1957).
• Bey, Hakim. T.A.Z.: The Temporary Autonomous Zone (1991).
• Greder, Armin. L’illa (2002).
• Gudol i Haerang. Què és una frontera? (2023).
• Lefebvre, Henri. The Production of Space (1974).
• Mateo, José Manuel (text) i Martínez Pedro, Javier (il·lustracions). Migrar
(2011).
• Watanabe, Issa. Migrants (2020).
PEL·LÍCULES I DOCUMENTALS
• Alcarràs (2022), de Carla Simón.
• Human Flow (2017), de Ai Weiwei.
• Incendies (2010), de Denis Villeneuve.
• Neighbours (1952), de Norman McLaren.
