Convocatòria AE07
PROGRAMA PER PROMOURE I POSAR EN VALOR LA PRESÈNCIA DE L’ART ALS CENTRES EDUCATIUS
Objectiu:
El programa té un doble objectiu:
• Establir una xarxa de col·laboració entre diferents entitats del món de les arts i els centres educatius que doni suport als docents que vulguin desenvolupar un projecte transversal.
• Promoure i donar valor de la presència de l’art a l’escola. Mostrar els projectes/treballs que es realitzen en els centres.
La realització d'una pràctica artística sobre Algun tema que sigui “tabú” o què considerem tabú.
Una temàtica àmplia que pot partir de propostes diverses.
Utilitzant qualsevol mitjà: vídeo, fotografia, pintura, dibuix, escultura, instal·lació... i en relació també amb altres arts com publicitat i disseny, noves tecnologies de la imatge, cinema, arquitectura, etc...
També ho podeu plantejar com un projecte interdisciplinari que es treballi des de diferents àrees i/o matèries.
Qui i com s’hi pot participar
Tot el personal docent d’educació infantil, primària i el professorat secundària de l'assignatura de Visual i plàstica amb la implicació d'altres mestres i professors/es d’altres matèries. Es pot participar com a centre educatiu, a nivell de cicle, o a nivell individual amb el vostre grup classe.
Temporització
El professorat que hi participi és qui decideix el temps de dedicació al projecte amb l'alumnat. La proposta ha de tenir una mínima durada per poder plantejar un treball coherent. El procés de treball ha d’incloure una metodologia, uns referents i un resultat final per mostrar-se.
Finalització dels projectes i entrega del material es realitzarà entre el 9 al 13 d’abril.
Suport
Cada centre educatiu tindreu un assessor que us ajudarà a la concreció del projecte. L’assessor farà tres sessions d’acompanyament o tutoria amb vosaltres.
Tasca de l’assessor:
• L’assessor farà de 3 tutories. La inicial per ajudar a desenvolupar el projecte, una de seguiment i una per concloure el projecte i ajudar a definir com mostrar el treball final.
• En funció de les necessitats de l’escola i si ho considera oportú, serà aquesta qui contacti amb l’assessor duran el procés per programar una altra sessió de seguiment.
• Es tracta d’un assessorament de processos metodològics dirigit als professors no als alumnes.
a) Exposició dels treballs realitzats en diferents espais expositius.
b) Espai de comunicació on els alumnes explicaran com han portat a terme el treball.
c) Jornada d’intercanvi entre el professorat participant, amb l’objectiu de conèixer i compartir diferents maneres de treballar, enriquint així la pràctica educativa.
Quines tasques ha de portar a terme el professorat. Compromisos:
• Assistència a les reunions de presentació i coordinació
• Creació d’un projecte i d’un producte final
• Documentar el projecte
• Participar en les jornades de presentació adreçades als alumnes.
• Participar en les jornades d’intercanvi d'experiències entre professorat
• Demanar i lliurar als responsables del projecte els drets d'imatge dels alumnes.
Calendari
• 4 d’octubre - Assistència a les reunions de presentació i coordinació
• 27 d’octubre - Demanar i lliurar als responsables del projecte els drets d'imatge dels alumnes.
• D'octubre al 9 d’abril - Creació d’un projecte i d’un producte final
• 9 d'abril - Finalització del projecte i lliurament del material
- Lliurar la documentació del projecte
- Es tancarà l'accés al document online
• 10, 11 i 12 d’abril - Jornades de presentació adreçades als alumnes - A l'Aula Magna de la UVIC-UCC
• 14 d’abril - Jornades d’intercanvi d'experiències entre professorat - A ACVic Centre d'Arts Contemporànies
• Setembre/Novembre 2018 - Exposició ART+ESCOLA+TABÚ - A ACVic Centre d'Arts Contemporànies
Podeu fer la inscripció on-line utilitzant aquest formulari fins el dia 25 de setembre
FORMULARI D’INSCRIPCIÓ
Poseu-vos en contacte amb el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona o amb ACVic Centre d'Arts Contemporànies si teniu qualsevol dubte en relació al projecte i les tasques que heu de portar a terme.
TABÚ
Com es pot treballar aquesta temàtica?
> descarregar text en PDF
El sexe, el gènere, la identitat. El cos.
La intimitat.
La mort.
La religió, el pecat. La corrupció. Els buits legals.
La maternitat. La menstruació, l’embaràs, l’alletament, l’avortament.
El masclisme i el feminisme.
Les identitats sexuals, la pornografia, la masturbació.
El bulling, la pobresa, els desnonaments.
El racisme. Els feixismes, els fanatismes.
Les drogues i les addiccions.
Les malalties de salut mental. La depressió, l’estrès, els trastorns alimentaris lligats al culte al cos.
L’anorèxia i la bulímia sempre han sigut tabús a l’escola.
Aspectes mediambientals que afecten diferents territoris:
A nivell local: els purins, l’ozó o l’aigua freàtica de la comarca.
I a nivell global: l’energia nuclear, la gestió del petroli.
El comerç internacional, la mundialització que, a gran escala, porta a l’explotació d’unes zones del planeta en benefici de les altres.
D’unes persones en benefici d’unes altres.
I això ens pot dur a parlar de l’esclavitud. De la persuasió comunicativa del capitalisme que condueix al consumisme...
Però també podem convertir en tabú els nostres sentiments quan no s’exterioritzen. La ràbia, la tristesa, la por...
Tabús són les vergonyes.
Tabús són els desitjos.
Un gest fet amb el cos, amb les mans, pot ser tabú, per considerar-se obscè o violent. Així com una paraula.
Creuar una línia.
En alguns espais, és tabú anar vestit d’una determinada manera. En algunes cultures, és tabú menjar algun aliment.
Els tabús fan sortir allò “políticament correcte”.
I l’art sempre ha estat al límit d’allò políticament incorrecte.
Michelangelo va ser políticament incorrecte quan va pintar nus a la Capella Sixtina.
O ho va ser el Bosch pintant el Jardí de les Delícies (1503-1515), Manet amb el Le déjeuner sur l’herbe (1863), Duchamp exposant un orinal (La Font, 1917) i Piero Manzoni enllaunant Merda d’artista (1961)
Ho és el happening, accionisme, performance, el body art...
El surrealisme, el dadaisme i les altres avantguardes.
La dansa:
Per exemple Hillell Kogan amb el muntatge de dansa contra els prejudicis We Love Arabs http://mercatflors.cat/es/espectacle/grec-2017-we-love-arabs/
El disseny:
Curro Claret dissenyador industrial i artista. Realitza projectes de disseny, interiorisme, instal·lacions, accions socials... es seus projectes sempre tenen un rerefons social.
Projecte “No tant(ts) porcs...” amb els alumes de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic - http://hibridacions.net/2017/05/no-tants-porcs/
La fotografia:
Nan Goldin, fotògrafa americana, parla de la mort, la violència, les relacions sexuals...
La pintura:
Goya, els gravats Los desastres de la guerra o Caprichos y disparates entre altres.
Leon Golub
La performance:
Marina Abramovic, artista dels inicis de la performance.
Lygia Clark artista performer que fa intervenir el púbic. Baba antropofágica (1973)
Yoko Ono, a Cut piece deixava que el públic fes el que vulgués a la seva roba amb unes tisores.
Orlan, Artista francesa que treballa entorn del cos, la identitat, la política, la cirurgia estètica...
Art i política:
Mona Hatoum, escultures, instal·lacions, vídeo-accions... amb un marcat contingut polític.
Santiago Sierra, instal·lacions amb contingut social, crítica a l’explotació laboral i a la discriminació entre classes. Per exemple “3000 hecos de 180x70x70 cm cada uno”
L’exposició “Emergencias” del MUSAC recull un seguit d’artistes que parlen de la discriminació i la desigualtat, els conflictes polítics, els moviments migratoris, els problemes mediambientals... A la web podeu trobar el llistat. http://musac.es/#exposiciones/expo/?id=268
També l’exposició “Laocoonte Devorado. Arte y violència política", a Artium, Àlaba.
Aquells qui trenquen disciplines:
Juan Hidalgo, Ester Ferrer i grup ZAJ, grup d’avantguarda musical i performativa.
Wolf Vostell, personatge central del moviment Fluxus. Fluxus és el nom que han rebut un seguit d’activitats, accions i performances de diferents artistes dels 60s.
Carles Santos, Compositor, pintor, pianista, escultor, performer... Amb obres teatrals com “Patetisme il·lustrat”
Andy Warhol, Que barreja l’art i la publicitat, el disseny...
I molts altres artistes més al llarg de la història contemporània:
Antonin Artaud, poeta, novel·lista, dramaturg, director escènic... la seva obra és un camí cap a l’art absolut. Va crear el gènere teatre de la crueltat, que busca sorprendre l’espectador creant situacions impactants i inesperades
Antoni Muntadas, denuncia l’obscenitat dels mitjans audiovisuals amb la peça de vídeo-art “El aplauso”
Francis Alis, artista que es fixa amb la influència social de l’art. Implicant a grups nombrosos de persones en les seves obres: When faith moves mountains, a Lima, o Linea verde a la frontera entre Israel i Palestina.
Ai Weiwei, artista i activitsta. Ha criticat durament el govern xinès, la corrupció... fet que l’ha dut fins i tot a entrar a presó. “Sunflower seeds” o “Straight” són alguns exemples de la seva obra.
Ana Álvarez-Errecalde. Sobre el cos de la dona, la maternitat... “More Store”, “El nacimiento de mi hijo”, “Tres gracias sangrantes”, “Anunciación” “DSD, Migrant Islands”.
Pedro G. Romero o Daniel G. Andújar parlen de la guerra civil.
Teresa Mulet, Cada-ver-es. Cada-vez-más – Exposició a ACVic “en color i en blanc i negre”
Santiago Cirugeda, arquitectura social i alegalitat.
Antoni Abad, zexe.net i megàfon.net són plataformes que es miren l’espai públic des del punt de vista de les persones amb mobilitat reduïda.
Bestué Vives. Acciones en casa. L’art per tractar l’humor absurd, accions sense sentit
